Passejar el canvi
No sóc jo dels qui, quan viatgen per les catalunyes, es troben amprats, acomplexats davant un cert sentiment de superioritat indocumentat i inútil, paternal, i sobretot erroni, que mostren alguns habitants d’aquelles terres.
Al contrari, mire de fer pedagogia d’una ‘normalitat de país’ anormalment viscuda en un territori castigat amb molta premeditació i mala llet. Vull dir que tracte de fer veure que més enllà de la invisibilitat i disgregació, hi som. Com allò que cantava Raimon: molts més dels que ells volen i diuen.
No hi anava, dic, amb complex d’inferioritat. Però aquest cap de setmana serà diferent. Perquè hi podré passejar l’evidència que tenia raó. Que no érem un cadàver ambulant, per més que de ponent ho hagen intentat. Nosaltres estem fent la nostra faena; ara vindria bé que els catalunyesos es posaren al dia i superaren la ignorància (i la indiferència) sobre aquest territori: llegir, escoltar i viatjar no costa tant.
Tens raó. Ara ens toca als catalans. Alguns sempre ho hem intentat.
Ah! I felicitats per tot (si és que es consuma el canvi).