Escrits, reflexions i d'altres històries

Al bell mig del Ring de Viena hi ha el Parlament austríac, construït del 1874 al 1883 a partir del disseny de l’arquitecte Theophil von Hansen. Època de “revivals” historicistes, així com la veïna Rathaus (l’Ajuntament) es fixa en el gòtic medieval, l’arquitecte del Parlament agafa com a referent l’Antiguitat clàssica, bressol de la democràcia, i s’inspira en formes arquitectòniques gregues, moltes de les quals de l’Acròpolis d’Atenes.

Just davant de la façana principal, amb la portalada en forma de temple de vuit columnes corínties, hi ha una colossal estàtua de la deessa Atena com la que hi havia hagut a l’Acròpolis, flanquejada per les al·legories dels tres poders de Montesquieu (l’executiu, el legislatiu i el judicial) i, més avall, les dels quatre grans rius que passaven pel territori de l’Imperi Austríac. A les façanes laterals hi ha uns pòrtics de cariàtides, doblades, que evoquen les de l’Erectèon.

L’edifici, absolutament simètric, contenia a l’interior dues cambres de representants idèntiques i igualment simètriques entre elles, en forma de teatre grec i per tant perfectament semicirculars, unides per una gran i espectacular sala de columnes corínties, d’una sola peça i fabricades amb marbre vermell de no sé quin racó d’Àustria. Els dos hemicicles acollien, seguint el model polític anglès, la cambra dels Lords, parlamentaris escollits directament per l’Emperador, i la dels Comuns, elegits per sufragi i vinguts de tots els racons de l’Imperi; es veu que aquest darrer hemicicle era una olla de grills que poques coses resolia i que l’única llengua oficial hi era l’alemany (no sé a quin Congrés em recorda…), llengua que molts dels parlamentaris desconeixien.

Si dividim l’edifici en dos per l’eix de simetria, en el cantó esquerre s’hi evoca l’Antiga Grècia i al cantó dret l’Antiga Roma. Així, les estàtues de l’hemicicle dret, el dels Comuns i l’únic que es conserva, són de personatges romans, com Ciceró, Numa Pompili, Sèneca o August; les de l’hemicicle esquerre, desaparegut sota les bombes de la Segona Guerra Mundial, representaven, doncs, personatges grecs. De la mateixa manera, a la doble rampa d’accés de la façana principal, l’esquerra la flanquegen quatre historiadors grecs: Tucídides, Xenofont, Heròdot i Polibi; i al cantó dret quatre de llatins: Tit Livi, Tàcit, Sal·lusti i Juli Cèsar (sí, a part de governar i fer la guitza a l’Astèrix, també va relatar “La guerra de les Gàl·lies”).

Hi ha un centenar llarg d’estàtues per tot l’edifici. Al Vestíbul, situat entre l’accés principal i la Sala de columnes, n’hi ha deu que representen els principals déus grecs. Hi reconec Zeus i Posidó a banda i banda, de cara; és curiós que no en siguin dotze, els principals [*consultant després, hi falten Hestia i Afrodita; no deu ser convenient distreure els polítics amb els plaers de l’amor…i essent Hestia la deessa de la llar, suposo que s’obvïa per simbolitzar el contrari de la vida pública que representa el Parlament].

El destruït hemicicle esquerre es va reconstruir els anys cinquanta del segle passat amb l’estil funcional de l’època, per tal d’allotjar-hi l’actual Parlament o Bundestag, amb 183 representants; Catalunya 7,5 milions d’habitants = 135 escons, Àustria 8,5 milions d’habitants = 183 escons, més o menys ja és això… En una senzilla sala adjacent, no pas en un palau o edifici a part, sorprèn que hi ha el Bundesrat (la Cambra de representació territorial, el que seria el Senat espanyol // cada cop que llegeixo Bundestag i Bundesrat, inevitable pensar en la imitació al Polònia del mític Martí Anglada), que té lloc per a 61 representants, i a on hi ha representats els escuts de les nou regions austríaques. Torno a pensar en Catalunya: desconec si la nova República tindrà un sistema unicameral o bicameral, però si fem el segon cas, aquestes nou regions austríaques equivaldrien a les nostres nou Vegueries (compto Penedès i Aran). La presidència d’aquesta cambra va rotant per territoris cada sis mesos: així, per exemple, després de la presidència de les Terres de l’Ebre, li tocaria presidir el Senat català (en direm Senat?) a algú dels Pirineus, després a algú de l’Àmbit metropolità, després de la Catalunya Central, després…

I encara un darrer apunt curiós o divertit. A l’antiga Cambra, que avui només s’utilitza per cerimònies especials, a la pintura central de l'”skené” s’hi representa l’escultor Fídies ofrenant al gran Pèricles els seus dissenys escultòrics per al frontó del Partenó i per a l’escultura d’Atenea de l’Acròpolis atenenc. Quina cara fa el Fídies de la pintura? Doncs és el retrat de l’arquitecte von Hansen, que va dissenyar tota una “acròpolis” pròpia a la Viena del segle XIX.

8 d’agost de 2014, al tren Praga-Berlín, tot recordant explicacions de la visita guiada, i acabat de repassar avui mateix, tirant de wiki i de diccionari.