No sabem encara com
acabarà la negociació pel sistema de finançament ni com serà la sentència del
Tribunal Constitucional espanyol sobre els recursos a l’Estatut. Per ara, els
partits catalans prediquen posicions fermes i respostes unitàries. I des de la
societat civil, es proposen grans mobilitzacions en cas que aquests processos
acabin malament.
El proper 2009 arriben de
nou les eleccions europees. El parlament europeu es veu molt llunyà, es fa
difícil de dir en quins àmbits ens influeix, i per tant, la participació en
aquestes eleccions és sempre la més baixa.
Pot ser, doncs,
l’oportunitat de fer un cop d’afecte: presentar una candidatura unitària dels partits catalans a aquestes eleccions.
Fer aquesta coalició electoral,
com a resposta a l’enèssim menyspreu per part de l’Estat, requereix un compromís i una entesa entre els
partits que van més enllà de les intencions i les paraules, paraules que avui
gairebé ningú no es creu; renúncies i incompatibilitats que són impossibles de
dur a un ajuntament o a la
Generalitat, no ho serien al parlament europeu.
Una novetat d’aquesta
importància podria fer retornar la il·lusió a un catalanisme que es descriu
esgotat i desorientat, i reviscolar paral·lelament l’interès per a aquesta
política que es veu inútil i podrida.
L’èxit electoral
d’aquesta coalició, amb una participació històrica, no només podria fer
precipitar molts esdeveniments, sinó que donaria un impuls més al coneixement
internacional de les injustícies que aquest país pateix.
Una gran manifestació es
pot silenciar i manipular, però un nombre de vots no admet cap ball de xifres.
Reflexions fetes des de
fora, sense conèixer personalment cap dels protagonistes, i segurament massa
basades amb la imatge, tot i que certament és la imatge el que més compta
(almenys avui dia).
Campanya de recollida de signatures per demanar que es puguin convocar referèndums des de Catalunya, organitzada per la Plataforma pel Dret de Decidir i per Sobirania i Progrés.
L'estiu de 2004, quatre futurs arquitectes fan per segon any consecutiu el Camí de Santiago en bicicleta, aquest cop des de Sevilla, l'anomenada "Ruta de la Plata"; després d'haver fet el camí francès, des de Roncesvalles l'any 2003, decideixen repetir l'experiència...
Etapa 3 Dc 18 Monesterio-Zafra-Los Santos de Maimona 53 km
L'estiu de 2004, quatre futurs arquitectes fan per segon any consecutiu el Camí de Santiago en bicicleta, aquest cop des de Sevilla, l'anomenada "Ruta de la Plata"; després d'haver fet el camí francès, des de Roncesvalles l'any 2003, decideixen repetir l'experiència...
L'estiu de 2004, quatre futurs arquitectes fan per segon any consecutiu el Camí de Santiago en bicicleta, aquest cop des de Sevilla, l'anomenada "Ruta de la Plata"; després d'haver fet el camí francès, des de Roncesvalles l'any 2003, decideixen repetir l'experiència...
L'estiu de 2004, quatre futurs arquitectes fan per segon any consecutiu el Camí de Santiago en bicicleta, aquest cop des de Sevilla, l'anomenada "Ruta de la Plata"; després d'haver fet el camí francès, des de Roncesvalles l'any 2003, decideixen repetir l'experiència...
Avui he tornat a desplegar la Rauxa, després de dos anys.
L'estiu de 2004, quatre futurs arquitectes fan per segon any consecutiu el Camí de Santiago en bicicleta, aquest cop des de Sevilla, l'anomenada "Ruta de la Plata"; després d'haver fet el camí francès, des de Roncesvalles l'any 2003, decideixen repetir l'experiència... 
