La tensió social que podem observar en la societat catalana és clara: desnonaments, webs per xivar-se de vaguistes, repressió a València, intent d’aniquilació de la llengua a les illes, augment de l’uniformitat informativa, dogmes neoliberals repetits fins l’infinit, presos polítics... Quan algú es considera revolucionari acaba arribant a la conclusió que la revolució s’ha de fer quan es donen unes condicions socials concretes (tot i que les condicions no són un ens abstracte i aliè, és a dir, les podem forçar i som part d’elles!) i que part de la responsabilitat d’una persona revolucionària és saber detectar aquest moment.
alberts |
Opinió |
dimarts, 14 de febrer de 2012 | 12:16h
Fa dies que dono voltes respecte a les posicions extremistes, i realment, comencen a cansar. Com pot la gent defensar certes coses tan radicals i trencadores? Com es poden defensar alguns mitjans i mètodes? Quina és la moral de la gent extremista?
Es tracta una moral insolidària, violenta, injusta i que amaga un egoisme esbombat a tort i a dret. S’organitza com una banda de crim organitzat, amb grups que amenacen i grups que fan la feina bruta. Controlen informació i coneixen els detalls de la nostra vida a més de recaptar impostos revolucionaris que els permeten seguir exercint la violència física i psíquica. Els extrems que defensen són immorals i inhumans i tenen diverses escales, va des d’atemptar contra les persones més pobres del 1r món fins a portar empreses a explotar mà d’obra als països més pobres del 3r món.
Sortint totalment dels últims articles avui us ofereixo una forma senzilla de fer pocs diners (si no tens ningú enllaçat i hi entres més o menys cada dia pots fer 20€ l'any).
Us explico com va: Us heu de registrar amb aquest enllaç (clica'm!) amb les vostres dades reals (recomano utilitzar un compte de correu electrònic que no feu servir massa) i a partir de llavors us envien uns 4-5 correus cada dia. En aquests correus, a sota de tot hi posa "Si no ves correctamente el email, haz click en este enlace" i quan s'obre la pàgina en qüestió (ofertes variades que no cal llegir-les ni fer cap altre registre, simplement obrir l'enllaç) sumes 10punts. Amb 1.000 punts et donen 1€. A partir de 10€ ja pots cobrar.
Odio als indiferents. Crec que viure vol dir prendre partit. Qui veritablement viu, no pot deixar de ser ciutadà i partisà. La indiferència i l'abúlia són parasitisme, són covardia, no vida. Per això odio als indiferents. La indiferència és el pes mort de la història. La indiferència opera potentment en la història. Opera passivament, però opera. És la fatalitat; allò amb que no es pot comptar. Torça programes, i arruïna els plans millor concebuts. És la matèria bruta desbaratadora de la intel·ligència.
alberts |
Opinió |
diumenge, 8 de gener de 2012 | 20:07h
Fa uns anys, sobretot des dels temps quan Carod-Rovira liderava ERC, que sentim parlar del concepte de fer de Catalunya un “país normal”, com molts altres països d’Europa. Aquest argument presumptament intenta convèncer a la gent indecisa que Catalunya (com a Comunitat Autònoma, normalment) pot esdevenir un estat més de la UE i que no és cap projecte “radical” o una utopia comunista.
alberts |
dimecres, 28 de desembre de 2011 | 09:12h
Arran de l'anomenada primavera àrab que tant ha agradat els governs occidentals i, que dit sia de passada, fins fa poc no tenien massa problema amb els règims deposats, s'ha recuperat un vell concepte: “rebel·lió democràtica”. Des de la caiguda de la Unió Soviètica i el Pacte de Varsòvia que no sorgia l'ocasió per demostrar que les democràcies capitalistes occidentals són “la fi de la història”, “el millor dels sistemes” o en tot cas “el millor dels mals”.
alberts |
dimarts, 27 de desembre de 2011 | 13:03h
Outsourcing, emprenadoria, món globalitzat, innovació, win win o coaching són dels conceptes que més estem sentint repetir aquests darrers anys. Doncs bé, agafeu-vos fort perquè ara me'n inventaré un i òbviament en anglès: outsourcing unemployment. Sí, és un nou concepte, però sabent que si parlo d'estratègies neoliberals em titllareu de dogmàtic idealista intentaré expressar-ho com un Chicago Boy.
Sovint quan un milita a l'Esquerra Independentista sent que se'l titlla de sectari, esquerranós, radical, i marginal. Doncs bé, em proposo criticar la tendència actual en que ens apuntem a tots els carros independentistes que passen per davant.
alberts |
Opinió |
divendres, 17 de juny de 2011 | 18:18h
Pel 14 i 15 de juny hi havia convocada, des de l’acampadabcn, una
convocatòria per “aturar el Parlament” amb la intenció d’aturar les
#retallades. Tothom ha pogut veure les repercussions de l’acció
etiquetada de violenta.
Curiosa violència llençar ampolles d’aigua a furgons blindats, curiosa
també l’etiqueta d’extrem nazisme de tacar-li la jaqueta a
l’exconsellera d’Interior Tura (sí, sí, la mateixa que defensava que els
Mossos anessin encaputxats i sense número de placa) quan a Alemanya és
una tàctica habitual entre la Policia per “marcar” a gent que
posteriorment procedeix a detenir.
Sens dubte portem 2 o 3 anys (com a mínim) amb una tensió social en augment, almenys a Barcelona. Des de les ocupacions i les protestes contra Bolonya fins les últimes acampades de
Barcelona, Lleida, Granollers, València, Palma, etc. Només podem
entendre-ho fent un breu anàlisi del que ha estat passant des de finals
del segle XX fins la primera dècada del segle XXI.
Un dia o altre tocava sortir a cridar. Ara que estem en els temps "d'indignar-se" se'm fa més necessari que mai donar el meu punt de vista de l'actualitat general i personal. Trobo que és un gran exercici posar en comú punts de vista propis i utilitzar internet per generar continguts i no només rebre'ls, ja que si no, perd gran part de la gràcia. Sense més detalls ni presentacions (ja tindré temps d'explicar-me i presentar-me millor) dono aquest espai per inaugurat i demano crítica orientada al debat (la orientada a la confrontació i l'insult m'interessa ben poc) . A més també agrairia que si veieu faltes d'ortografia me les feu saber per poder-les corregir. Que no ens sàpiga greu, els errors són la millor escola per progressar!
Amb aquest enllaç podeu donar-vos d'alta a SumaClicks (busqueu info a google) i fer uns 20€ l'any per fer 5 clics cada dia. Si aconseguiu que algun colega o familiar també se'n faci fareu els diners abans. Rics no us fareu i no és a canvi de res, és, com he dit, a canvi de clicar als enllaços que ens envien cada dia. Comprovat que paguen!
Pel 14 i 15 de juny hi havia convocada, des de l’acampadabcn, una
convocatòria per “aturar el Parlament” amb la intenció d’aturar les
#retallades. Tothom ha pogut veure les repercussions de l’acció
etiquetada de violenta.
Sens dubte portem 2 o 3 anys (com a mínim) amb una tensió social en augment, almenys a Barcelona. Des de les ocupacions i les protestes contra Bolonya fins les últimes acampades de
Barcelona, Lleida, Granollers, València, Palma, etc. Només podem
entendre-ho fent un breu anàlisi del que ha estat passant des de finals
del segle XX fins la primera dècada del segle XXI.
