Després de representar el seu espectacle sobre Miquel Martí i Pol per primera vegada al País Valencià, al Casal Jaume I de Sueca, un xicot del Penedès, vint anys ben aprofitats, em demanà per llocs per eixir de festa per la ciutat de València: - Mai no hi heu estat, a València? - No, és la primera vegada que venim, i em feia molta il·lusió. - Doncs crec que hauríeu de visitar el Carme, perquè a més a més hi trobareu monuments històrics. - I és segur? - No, cada nit anem matant catalans pel carrer.
Durant
els darrers mesos hem estat testimonis a través de la premsa d’uns fets
aparentment inaudits. Parle de les trobades i acords de col·laboració entre les
principals organitzacions empresarials del País Valencià i Catalunya, amb el
suport explícit dels consellers d’economia d’ambdues generalitats. Això ara ens
sembla una autèntica novetat històrica perquè la nostra memòria només arriba
trenta anys enrere. Més enllà ens resta el mite, en el millors dels casos, o la
deformació grollera, en el més habitual, gràcies en bona mesura als esforços
dels nostres polítics i la nostra televisió (¿pública?) valenciana per
sumir-nos en l’amnèsia col·lectiva. Però sí, hi ha vida més enllà de la transició,
i hi ha relacions entre ambdues vores de la Sènia.
M'he
vingut a Barcelona a mirar de fer documentals (si em deixen) i a tendir ponts,
que és el que ens cal, i molt, entre el País Valencià i Catalunya. I amb aquest
objectiu he obert el bloc, que espere mantindre amb assiduïtat. M’hi he compromès,
i ho compliré. Des d’aquest espai personal tocaré tota mena de temes, però
especialment els que tenen a veure amb les relacions sempre complicades entre
ambdós territoris. Com diu un bon amic: la meua pàtria és l’Euromed, la meua
bandera és l’Euromed, la meua llengua és l’Euromed. Visca la RENFE, i mori el mal govern.
Comence amb alguns apunts del passat. Salut i benvinguts.