La Junta dels Amics del Teatre Zorrilla de Badalona, la meva ciutat, ha decidit incloure’m en la llista de persones o entitats mereixedores a optar uns premis, les Guineuetes, que s’entregaran el proper 30 de març, Dia Mundial del Teatre. Estic content per aquest reconeixement i vull compartir-ho amb els que llegiu aquest bloc.  |  |
De tornada d'enlloc
|
La Junta dels Amics del Teatre Zorrilla de Badalona, la meva ciutat, ha decidit incloure’m en la llista de persones o entitats mereixedores a optar uns premis, les Guineuetes, que s’entregaran el proper 30 de març, Dia Mundial del Teatre. Estic content per aquest reconeixement i vull compartir-ho amb els que llegiu aquest bloc. M’ha passat un parell de cops: estic sopant i la televisió m’escup un anunci on un individu vomita desaforadament. La marca que mostra aquesta desagradable estampa a l’hora de sopar és una nova operadora de telefonia mòbil. ¿És necessari arribar fins aquí? ¿A part d’aconseguir que tothom parli de la seva fastigosa campanya, pretenen captar clientela d’aquesta forma? Fa poc més d’un any que vaig actuar per primer cop a Vilafranca del Penedès. Ho vaig fer a El forat del pany, un lloc on s’hi menja molt be i on, cap a la mitjanit, quan s’han servit els darrers cafès, s’abaixen els llums i s’ofereix una actuació musical. M’hi vaig trobar molt be en aquella actuació, el públic de El forat del pany em va fer sentir com a casa. Per això hi tornaré, aquest divendres, acompanyat de’n Jordi Belza. Aquest 2009 el dedicaré més a gravar que no pas a actuar. De tant en tant, però, se’m podrà veure cantant les meves cançons. Demà dimecres ho faré a Terrassa, a la sala Faktoria d’arts, a quarts d’onze de la nit. Ahir vaig recollir el premi Enderrock per votació popular a la millor cançó de la categoria cançó d’autor (llarg, eh). La festa de la música en català va aplegar, com és natural, a bona part dels creadors musicals del pais i a la gent del gremi, en general. Va estar be. Gràcies, de nou, als qui m’heu votat, per posar-me allà. Resulta que la votació popular feta a través d’internet ha decidit que ‘Pel seu nom’, una de les cançons del meu darrer disc, sigui la millor en la categoria de cançó d’autor del 2008 en els premis que entrega la revista Enderrock. Benvingut sigui aquest reconeixement i moltes gràcies a totes i a tots els que m’han votat. Ahir vaig tenir una jornada especialment badalonina: al matí, futbol; al vespre, teatre. Com gairebé sempre que juga el Badalona a casa, vaig anar al vell camp de l’Avinguda de Navarra -així és com no perdo el contacte amb la meva ciutat- per veure com, per fi, el Bada guanyava un partit. Després de tornar a Barcelona per dinar i fer migdiada, vaig agafar de nou el cotxe i la Ronda de Dalt. Aquest cop, però, es tractava d’anar al Teatre Zorrilla, que celebrava els seus deu anys de vida amb un acte en el qual hi havia d’actuar. En Cesk Freixas celebrava un concert molt especial ahir diumenge, a La Mirona de Salt, i vaig ser un dels convidats. Juntament amb Miquel Gil, Alfons Olmo (de Verdcel), Feliu Ventura, Xavi Sarrià (d’Obrint Pas) i el grup Filibusters, vaig pujar a l’escenari per fer costat a aquest amic i company que cada dia es fa més gran. Amb motiu del cinquanté aniversari del neixement de la Nova Cançó, al número d’aquest mes de la revista Enderrock s’hi pot llegir un fantàstic reportatge del periodista Quim Vilarnau dedicat a aquell moviment musical del qual, per cert, un servidor se’n sent hereu. La revista, a més, ve acompanyada d’un cd mític: Audiència pública, el llarga durada que recollia tretze cançons, una per cadascun dels jutges que hi havia fins l’any de la seva edició (1966), més tres de propina, corresponents als tres darrers jutges. Celebro especialment aquesta iniciativa, i més tenint en compte que, al llarg dels seus quinze anys d’història, l’Enderrock no s’ha destacat precisament per tenir una sensibilitat especial cap a la Cançó d’autor tradicional.  Nou dies i vuit nits a Nova York, entre el 28 de desembre i el 6 de gener. No hem passat mai tant de fred (mireu la foto), no hem caminat mai tant per una ciutat. Tot el que puguis imaginar, tot gran, tot més, un lloc excessiu, inaccesible, inacabable. |
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosCOMPANYS I AMICS
COSES MEVES
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|