Ni el so ni la imatge són massa bons, però em ve de gust mostrar-vos aquesta versió en directe de 'Una flor a la solapa'. Va ser gravada des del públic en una actuació a la sala Artistes del Geni de Badalona, ara fa un parell d'anys. M'acompanyen Josep Traver i Guillem Aguilar.  |  |
De tornada d'enlloc
|
Ni el so ni la imatge són massa bons, però em ve de gust mostrar-vos aquesta versió en directe de 'Una flor a la solapa'. Va ser gravada des del públic en una actuació a la sala Artistes del Geni de Badalona, ara fa un parell d'anys. M'acompanyen Josep Traver i Guillem Aguilar. De tant en tant també faig de periodista. En el número d'aquest mes de juliol, per exemple, la revista Sàpiens publica un reportatge signat per un servidor en el qual explico un episodi històric ocorregut a Castellfollit de Riubregós l'any 1822. Em ve de gust fer-vos-en un tastet…  Només actuaré dos cops aquest estiu, a dos llocs molt especials. El primer: Donosti. Igual que l'any passat, quan vaig actuar a l'espai Catalunya, però aquesta vegada dins del fantàstic Festival de jazz d'aquesta ciutat. Ho faré el dissabte 25 de juliol. El segon lloc serà la vila de Gràcia. Actuaré en un dels actes de la Festa Major, a la Plaça Joanic, el dijous 20 d'agost.  Comparteixo aquesta cançó amb en Joan Tena. En la seva creació i, de tant en tant, a l'escenari. Aquí en teniu una prova. Les imatges corresponen a una actuació d'en Joan al Teatre Joventut de L'Hospitalet de Llobregat.  No sóc el primer que versiona aquesta cançoneta popular catalana. Abans que jo ho han fet Jaume Sisa, La troba Kung-Fú, Joan Manuel Serrat i alguns d'altres. Em ve de gust oferir-vos aquesta versió meva, enregistrada en un concert de fa un parell d'anys, amb en Josep Traver a la guitarra, que va ser gravat des del públic.
 Després d'unes quantes setmanes desaparegut de l'espai blogaire, torno a donar senyals de vida. Segurament, el que m'ha fet perdre el costum de dir la meva de tant en tant des d'aquesta finestra, ha estat la meva nova vida de cap de setmana a Castellfollit de Riubregós. Perque, després d'uns quants anys, torno a tenir casa al poble on vaig ser nen, al lloc on hi tinc els millors records.  O si… El resultat parla per si sol, no cal afegir-li ni una coma. A més, ha tingut la repercussió que mereix un episodi que, de ben segur, quedarà clavat a la Història del futbol i d’aquest pais. Amb tot, em venen al cap un parell de reflexions derivades d’aquest partit… Dissabte es jugarà el Madrid-Barça més calent dels darrers temps. D’entrada, el partit decidirà la Lliga, en el cas que guanyin els catalans, o la deixarà oberta en canal, si guanyen els madrilenys. Però el que em sembla més interessant és que, més que mai, s’enfrontaran dues maneres de fer ben diferents, dues opcions d’entendre el futbol ben allunyades, dos pols més oposats que mai. Ells, amb el seu joc tan lleig com efectiu, amb la seva èpica, amb el seu esperit de Juanito, amb la seva capacitat de guanyar partits des del no res. Nosaltres, amb la nostra innegociable idea de guanyar jugant millor, amb la nostra voluntat de trobar el camí de la victòria des del respecte a la pilota, el joc de posició i la velocitat en la passada. Què voleu que us digui, m’estimo més estar en aquest bàndol. Feia dies que no publicava res en aquest bloc. Ara que som a tocar del dia dels llibres, m’hi vull tornar a posar anunciant l’aparició de dos cds molt especials que inclouen cançons meves. No es poden trobar a les botigues de discos, per aconseguir-los cal anar a dos dels locals barcelonins on habitualment m’hi guanyo la vida cantant, Mediterráneo i Lunatic, que són els responsables de la seva edició. Hi podreu trobar també cançons d’altres artistes, com Joan Tena, Litus, Pedro Javier Hermosilla, Eric Vinaixa (el cantant dels Rodamons) i Marcos Andrés (el cantant de Vinodelfin). Ahir em van donar un premi a Badalona, la meva ciutat. Els Amics del Teatre Zorrilla van decidir, finalment, atorgar-me una de les Guineuetes que anualment entreguen als badalonins que més destaquen, segons ells, en el món de la cultura, per la meva trajectòria professional. Estic, lógicament, molt content: tinc l’autoestima pels núvols, gairebé tan amunt com l’amor cap a la ciutat on vaig nèixer. |
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosCOMPANYS I AMICS
COSES MEVES
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|