Ahir havia de sortir al programa ‘El club’ de TV3 i, per culpa del rebombori que va originar l’anunci de l’arribada de l’AVE a Barcelona per part de la Ministra de Foment, van ajornar l’emissió de la meva actuació: havien de moure continguts i el primer que va caure va ser l’actuació musical. Collons, Magdalena, amb el que costen tres minuts de televisió i véns tu i ho espatlles…
El proper dijous, 14 de febrer, surto per primer cop de Barcelona per ensenyar les cançons de ‘El món es mou’. Me’n vaig cap a Reus, a obrir el festival Autúria, amb en Josep, en Guillem i el Valentí. Actuarem a El Racó de La Palma a partir de dos quarts de nou del vespre. L’entrada serà de franc.
Aquest any jo també en faig quaranta. Com l’hereu Borbó, l’Urdangarín i uns quants més. Dels meus coetànis, com és normal, em venen més de gust uns que altres. Per exemple: no és el mateix en Xavier García Albiol, que va entrar a la quarantena a finals de l’any passat, que la Mònica Terribas, que ho farà, com jo, en breu.
Que jo sàpiga, no s'ha publicat res sobre l'actuació que vaig fer avui fa una setmana al Luz de Gas, dins del festival BarnaSants. Pel que sembla, sóc invisible per la premsa especialitzada. Si més no per una bona part. La foto de'n Xavier Mercadé que acompanya aquest post és una de les excepcions.
Era diumenge, l’actuació començava a les set de la tarda i el Barça jugava a les nou. Però va ser el dia perfecte per presentar ‘El món es mou’. La cosa ja va començar be: a les quatre, l’hora de la prova de so, lluia el sol i haviem aparcat davant mateix del Luz de Gas. Cinc hores més tard, quan vaig sortir per la porta del 246 del carrer Muntaner, la sensació no podia ser millor.
El passat divendres 11 de gener vaig tenir a les mans el resultat de la feina de tot un any. Hores i hores d’estudi, de viatges, gravacions i assajos ficats dins d’una caixeta de dotze per dotze centímetres. Estic molt satisfet perquè crec que he tret el màxim profit dels mijans de què disposava.
Vaig passar el cap de setmana de reis a Boí, al Pirineu, després de rebre el 2008 a Sant Pere Pescador, ben a prop dels Aiguamolls de l’Empordà. Entre la neu i la tramuntana, voltant de punta a punta del pais, he tornat a veure que a Barcelona vivim molt malament…
albertfibla |
Gent |
dijous, 27 de desembre de 2007 | 02:54h
Al matí del diumenge 23 de desembre de 2007 vaig veure per televisió com el Joventut perdia a la pista del Gran Canària. La cosa no va millorar a la tarda, més aviat al contrari: zero a un a favor del Real Madrid al Camp Nou. Sort que, a la nit, la poesia va venir a rescatar-me. Va ser a la ràdio, a la COM, molt a prop d’on poques hores abans havia tingut lloc la tragèdia futbolística. Hi vaig haver d’anar a fer de tertulià, com passa alguns diumenges, i vaig coincidir amb el gran Joan Margarit.
A més del concert al ‘Luz de Gas’, el 20 de gener, tinc previst d’actuar arreu de Catalunya per presentar ‘El món es mou’. De moment, ja tinc dates confirmades a Girona, Vilafranca del Penedès i Andorra la Vella. Hi ha uns quants llocs on encara no hem acordat el día de l’actuació. Ho sabré properament.