Dijous passat vaig actuar per primera vegada a Manresa. Organitzava l'acte 'El club de la cançó, que condueix Josep María Oliva. L'Oliva és un tipus entranyable, dels que no n'hi ha gaires, entregat a la causa de la cançó d'autor. La sala El Sielu va acollir el concert i em van acompanyar, per primer cop, dues guitarres: les de Josep Traver i Joan Tena. Companys i amics. Què més vull? Doncs n'hi ha més: Joan Isaac va presentar l'acte. Tot un honor. Les seves paraules les guardaré sempre com el regal d'un mestre. A més, a la sala es va repartir un díptic en el qual, entre d'altres coses, es podia llegir un texte sobre un servidor escrit per l'amic Joan Ramon Saura que, a més de ser el director de Serveis Territorials a Lleida, segueix la meva feina des de fa un quant temps. Si entreu en el post el podeu llegir…
Porto uns quants mesos preparant la gravació d'un disc en directe. Fins ara no n'he volgut informar perquè havia de lligar unes quantes coses. Avui ja puc dir que ho faré a Badalona, al Teatre Zorrilla, dins del Festival BarnaSants, i que la data, si no hi ha canvis, serà el divendres 12 de març de 2010.
Porto quinze dies descansant a Castellfollit. Per primer cop, des de fa quinze anys, vacances de veritat. Descomptant un parell d’escapades -a Camprodón i a Sant Feliu de Guíxols, a veure l’actuació de Paolo Conte- tot el temps l’he dedicat a la vida contemplativa del poble a l’estiu: piscina, passeig, bicicleta, festa major…Dimecres tornaré a Barcelona. Dijous m’hi torno a posar amb una mini-actuació a la Plaça Joanic.
A la carpa Heineken -al costat de l'impressionant teatre Kursaal i d'una de les platjes de Donosti-, a dos quarts de set de la tarda i acompanyat de dos amics: Jordi Belza i Joan Tena. Què més puc demanar? Potser un públic atent i respectuós? El vaig tenir. Potser un so adequat a l'espai i a la meva proposta? El vaig tenir també. Gran jornada la de dissabte 25 de juliol al Festival de jazz de Donostia.
Només actuaré dos cops aquest estiu, a dos llocs molt especials. El primer: Donosti. Igual que l'any passat, quan vaig actuar a l'espai Catalunya, però aquesta vegada dins del fantàstic Festival de jazz d'aquesta ciutat. Ho faré el dissabte 25 de juliol. El segon lloc serà la vila de Gràcia. Actuaré en un dels actes de la Festa Major, a la Plaça Joanic, el dijous 20 d'agost.
Fa poc més d’un any que vaig actuar per primer cop a Vilafranca del Penedès. Ho vaig fer a El forat del pany, un lloc on s’hi menja molt be i on, cap a la mitjanit, quan s’han servit els darrers cafès, s’abaixen els llums i s’ofereix una actuació musical. M’hi vaig trobar molt be en aquella actuació, el públic de El forat del pany em va fer sentir com a casa. Per això hi tornaré, aquest divendres, acompanyat de’n Jordi Belza.
Aquest 2009 el dedicaré més a gravar que no pas a actuar. De tant en tant, però, se’m podrà veure cantant les meves cançons. Demà dimecres ho faré a Terrassa, a la sala Faktoria d’arts, a quarts d’onze de la nit.
Ahir vaig tenir una jornada especialment badalonina: al matí, futbol; al vespre, teatre. Com gairebé sempre que juga el Badalona a casa, vaig anar al vell camp de l’Avinguda de Navarra -així és com no perdo el contacte amb la meva ciutat- per veure com, per fi, el Bada guanyava un partit. Després de tornar a Barcelona per dinar i fer migdiada, vaig agafar de nou el cotxe i la Ronda de Dalt. Aquest cop, però, es tractava d’anar al Teatre Zorrilla, que celebrava els seus deu anys de vida amb un acte en el qual hi havia d’actuar.
En Cesk Freixas celebrava un concert molt especial ahir diumenge, a La Mirona de Salt, i vaig ser un dels convidats. Juntament amb Miquel Gil, Alfons Olmo (de Verdcel), Feliu Ventura, Xavi Sarrià (d’Obrint Pas) i el grup Filibusters, vaig pujar a l’escenari per fer costat a aquest amic i company que cada dia es fa més gran.
Em ve molt de gust el concert de diumenge que ve a Lleida. Perquè bona part de la meva família hi viu, perquè serà la primera vegada que actui allà, perquè ho faré per una bona causa -la lluita contra la sida- i perquè el Cafè del teatre de l’Escorxador sempre m’ha agradat molt. Serà, a més, el punt i final d’un any d’actuacions que m’ha portat arreu del pais presentant ‘El món es mou’.
Dijous passat vaig actuar per primera vegada a Manresa. Organitzava l'acte 'El club de la cançó, que condueix Josep María Oliva. L'Oliva és un tipus entranyable, dels que no n'hi ha gaires, entregat a la causa de la cançó d'autor. La sala El Sielu va acollir el concert i em van acompanyar, per primer cop, dues guitarres: les de Josep Traver i Joan Tena. Companys i amics. Què més vull?
Fa poc més d’un any que vaig actuar per primer cop a Vilafranca del Penedès. Ho vaig fer a El forat del pany, un lloc on s’hi menja molt be i on, cap a la mitjanit, quan s’han servit els darrers cafès, s’abaixen els llums i s’ofereix una actuació musical. M’hi vaig trobar molt be en aquella actuació, el públic de El forat del pany em va fer sentir com a casa. Per això hi tornaré, aquest divendres, acompanyat de’n Jordi Belza.
Aquest 2009 el dedicaré més a gravar que no pas a actuar. De tant en tant, però, se’m podrà veure cantant les meves cançons. Demà dimecres ho faré a Terrassa, a la sala Faktoria d’arts, a quarts d’onze de la nit.
Ahir vaig tenir una jornada especialment badalonina: al matí, futbol; al vespre, teatre. Com gairebé sempre que juga el Badalona a casa, vaig anar al vell camp de l’Avinguda de Navarra -així és com no perdo el contacte amb la meva ciutat- per veure com, per fi, el Bada guanyava un partit. Després de tornar a Barcelona per dinar i fer migdiada, vaig agafar de nou el cotxe i la Ronda de Dalt. Aquest cop, però, es tractava d’anar al Teatre Zorrilla, que celebrava els seus deu anys de vida amb un acte en el qual hi havia d’actuar.
En Cesk Freixas celebrava un concert molt especial ahir diumenge, a La Mirona de Salt, i vaig ser un dels convidats. Juntament amb Miquel Gil, Alfons Olmo (de Verdcel), Feliu Ventura, Xavi Sarrià (d’Obrint Pas) i el grup Filibusters, vaig pujar a l’escenari per fer costat a aquest amic i company que cada dia es fa més gran.
Em ve molt de gust el concert de diumenge que ve a Lleida. Perquè bona part de la meva família hi viu, perquè serà la primera vegada que actui allà, perquè ho faré per una bona causa -la lluita contra la sida- i perquè el Cafè del teatre de l’Escorxador sempre m’ha agradat molt. Serà, a més, el punt i final d’un any d’actuacions que m’ha portat arreu del pais presentant ‘El món es mou’.
