No trobo millor manera d’explicar l’estat de la indústria musical d’aquest país que amb això de la qüota del 25%. Si ja és prou trist que calgui una llei per mirar que la presència de la música en català en la programació dels mitjans audiovisuals de Catalunya sigui mínimament significativa, més ho és que no s’hagi acomplert mai.  |  |
De tornada d'enlloc
|
|
Món musical No trobo millor manera d’explicar l’estat de la indústria musical d’aquest país que amb això de la qüota del 25%. Si ja és prou trist que calgui una llei per mirar que la presència de la música en català en la programació dels mitjans audiovisuals de Catalunya sigui mínimament significativa, més ho és que no s’hagi acomplert mai. Tinc l’honor de participar en el disc d’homenatje a Lluís Llach, que Picap publicarà en els propers mesos, amb una mítica cançó: La madame. Aprofitaré l’enregistrament del meu tercer disc per fer-ne la gravació. De fet, ja hi hem començat a treballar i serà la primera de les cançons que gravem. Divendres 13 d’abril de 2007, quaranta sis anys després de nèixer i gairebé quaranta després de deixar d’existir com a col·lectiu, els Setze jutges són homenatjats pel Govern de Catalunya. Ho fan rebent la medalla d’or del Parlament, en un día de pluja i davant d’un auditori plé a vessar. Hi són gairebé tots i, per boca de María del Mar Bonet, manifesten que el millor homenatge que sel’s pot fer és una major presència de la música feta en llengua catalana als mitjans de comunicació. Tan de bo les paraules de la cantant mallorquina serveixin per a què no calguin quaranta anys més per a normalitzar les coses. Així respon el Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, a El Punt sobre la falta de polítiques públiques de cançó: “en tots els sectors de la cultura és lògic que es tanqui, amb el desplaçament de gust del públic, un cicle històric on no sempre hi ha relleu. La cançó no ha estat més mal tractada que el jazz. El que cal és que els músics tinguin llocs on actuar”. Preocupant. Desconcertant. Crec que ens deu una explicació. Ja no es venen discos. Les noves tecnologíes han desmuntat la parada a la indústria discogràfica, que mira de sobreviure aprofitant precisament el que li ofereix internet i el nou ordre tecnològic. Ni mánagers ni programadors mouen fitxa: ningú no arrisca i cada día és més difícil trobar llocs on actuar -per be que, a Barcelona, l’Ajuntament ha obert una escletxa d’esperança amb el seu recent compromís amb la música en directe-. Enmig de tot això, els músics, els creadors, rebent per tot arreu. Si a aquest panorama hi sumeu el fet de cantar en català i de formar part, sense vergonya, d’un gènere menystingut com és la Cançó d’autor trobareu el desert. |
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosCOMPANYS I AMICS
COSES MEVES
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|