  |  |
De tornada d'enlloc
|
|
No només cançons  Fa un parell de setmanes que he començat la temporada de cançons dedicades a l'actualitat esportiva a la ràdio, una feina que faig des de fa una colla d'anys. Enguany, de moment, se'm pot escoltar al programa 'COM esports competició' de COM Ràdio. Si voleu escoltar les cançons que he fet, i algunes de la temporada passada, ho podeu fer en aquest enllaç. 
Com amic, com a company, vull fer públic el meu total suport a en Cesk Freixas. No per defensar-lo de res -el demencial intent de censura al seu concert a Figueres per part del Partido Popular i Ciutadans és un dels episodis més ridículs que ha viscut la cultura d'aquest pais i s'ensorra per si sol- sino perquè em ve de gust que se sàpiga que estic al seu costat, perquè jo no em quedo en silenci davant els fets que està vivint. Si els enemics dels meus amics són els meus enemics, avui em sento més amic que mai d'en Cesk.
 De tant en tant també faig de periodista. En el número d'aquest mes de juliol, per exemple, la revista Sàpiens publica un reportatge signat per un servidor en el qual explico un episodi històric ocorregut a Castellfollit de Riubregós l'any 1822. Em ve de gust fer-vos-en un tastet…  O si… El resultat parla per si sol, no cal afegir-li ni una coma. A més, ha tingut la repercussió que mereix un episodi que, de ben segur, quedarà clavat a la Història del futbol i d’aquest pais. Amb tot, em venen al cap un parell de reflexions derivades d’aquest partit… Dissabte es jugarà el Madrid-Barça més calent dels darrers temps. D’entrada, el partit decidirà la Lliga, en el cas que guanyin els catalans, o la deixarà oberta en canal, si guanyen els madrilenys. Però el que em sembla més interessant és que, més que mai, s’enfrontaran dues maneres de fer ben diferents, dues opcions d’entendre el futbol ben allunyades, dos pols més oposats que mai. Ells, amb el seu joc tan lleig com efectiu, amb la seva èpica, amb el seu esperit de Juanito, amb la seva capacitat de guanyar partits des del no res. Nosaltres, amb la nostra innegociable idea de guanyar jugant millor, amb la nostra voluntat de trobar el camí de la victòria des del respecte a la pilota, el joc de posició i la velocitat en la passada. Què voleu que us digui, m’estimo més estar en aquest bàndol. M’ha passat un parell de cops: estic sopant i la televisió m’escup un anunci on un individu vomita desaforadament. La marca que mostra aquesta desagradable estampa a l’hora de sopar és una nova operadora de telefonia mòbil. ¿És necessari arribar fins aquí? ¿A part d’aconseguir que tothom parli de la seva fastigosa campanya, pretenen captar clientela d’aquesta forma? Hi ha tants motius per ser crític amb el Nadal del món occidental al segle XXI, que no seré jo qui busqui arguments per justificar el “Bon Nadal” que vull dedicar a tots els que llegiu aquest bloc (que en sou uns quants, malgrat faci molts dies que ningú deixa el seu comentari). Escric avui sobre el Barça-Madrid de dissabte perquè ahir, diumenge, el mal que em feia el braç dret de tantes botifarres que vaig fer pel desenllaç del partit no m’ho permetia. I ho faig per reivindicar l’eufòria dels que som culers. Des de diumenge passat torno a aparèixer al programa dominical d’esports de COMRàdio. Aquesta temporada he començat una mica més tard, però ja em podeu escoltar cada diumenge al ‘COM esports competició’, que presenta Joan Batllori. La setmana passada, Badalona va ser triada Capital de la Cultura Catalana per a l’any 2010. Ho celebro, com a badaloní i com a músic. Em consta, a més, que l’Ajuntament de la meva ciutat té la intenció d’utilitzar la cultura com a vehicle cohesionador i d’autoafirmament dels badalonins. Tan de bo se n’ensurtin. |
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosCOMPANYS I AMICS
COSES MEVES
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|