Albert Fibla
De tornada d'enlloc
Una de les sorpreses més agradables amb les que m?he trobat des que em dedico a la música la vaig viure quan, navegant per internet aquest mes de gener, em vaig trobar amb un bloc amb el subtítol ?Com m?agrada l?Albert Fibla?.
No negaré que el meu ego es va engreixar uns quants quilos, però més que això encara em va agradar que qui signava aquell espai a la xarxa, en Pere Meroño, fos un activista carregat d?ingenuïtat -beneïda ingenuïtat- que havia engegat una campanya amb el lema ?Jo també compro música en català?.
Diu en Meroño en la seva crida que ?la bona música en català és invisible, inaudible, i no te pas viabilitat ni esdevenidor?. Per això, dirigint-se especialment a la gent que consulta els blocs de VilaWeb, demana ?més compromís pràctic i menys xerrameca nacional? i concreta la seva proposta en set punts entre els quals hi ha la tria d?un solista o un grup per fer-li costat, ?bo i divulgant qualsevol cosa que en faci referència?. Jo tinc la sort de ser l?artista escollit pel pròpi Meroño. Tot un honor.
No el coneixia de res. Ho prometo. De fet, l?he vist només un cop: en el meu darrer concert, a Badalona. Cosa que honora encara més la seva iniciativa i que multiplica el meu agraiment. Gràcies Pere, per estimular-me a seguir fent música en la meva llengua, malgrat tot.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Colló Fibla, quina ensabonada que has perpetrat!.
De res, home, de res. M’agrada la teva música. Això és tot, Albert.
PS. Avui, per cert, sabràs que significa, en termes de lectures, que les amigues i amics de Can Vilaweb t’enllacin en portada.