Albert Fibla
De tornada d'enlloc
Com amic, com a company, vull fer públic el meu total suport a en Cesk Freixas. No per defensar-lo de res -el demencial intent de censura al seu concert a Figueres per part del Partido Popular i Ciutadans és un dels episodis més ridículs que ha viscut la cultura d’aquest pais i s’ensorra per si sol- sino perquè em ve de gust que se sàpiga que estic al seu costat, perquè jo no em quedo en silenci davant els fets que està vivint.
Si els enemics dels meus amics són els meus enemics, avui em sento més amic que mai d’en Cesk.
Que dues formacions polítiques vulguin impedir la celebració d’una manifestació cultural, amenaçant fins i tot amb anar a la Fiscalia, ens hauria de fer rumiar una mica a tots plegats. No és normal que això passi l’any 2009. Però pitjor és encara que l’intent de censura s’argumenti amb frases del tipus “vinculació amb grups independentistes violents” o “exaltació del radicalisme”. Perquè, a més que recorda fòrmules de temps predemocràtics, és absolutament fals que en Cesk Freixas tingui res a veure amb la violència. En Cesk lluita amb les paraules, amb la música, amb la complicitat dels molts que el segueixen, amb tot alló contra el que mai ningú no hi podrà fer res.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vull apaortar-hi el meu granet de sorra.
Com a habitant de la ciutat de València, aquest és un cas iterativament viscut ací baix.
Crec que la tàctica dels populars valencians -i illencs- s’ha fet extensiva a tot el pensament del món popular español.
La cosa consisteix a crear un conflicte inexistent. Que faça crear une stat d’opinió publicada on la societat puga arrenglerar-se maniqueament en un dels dos bàndols. Aquesta tàctica té el benefici d’anar dividint la societat amb matisos absurds que són del tot lògics però que esmicola la realitat i le spersones amb la finalitat d’aturar la consciència social i poder traure beneficis de situacuions on tothom és d’acord, en benefici d’una part que són ells mateixos.
Ells que pressumeixen tant de parlar de coses que li interessa a la gent:
I excuseu-me l’exemple i la pregunta:
P: En tots el Països Catalans hi ha més d’un 5 % de gent que, malauradament, sàpiga quelcom de Cesk Freixas?
R: no.
Apareix, tot seguit, els tambors de la gent demòcrata, de tall radical, i entren en col·lisió amb ells. I ja els hem muntat la caixa de ressonància debades amb la col·laboració inestimable de la l’España amb caspa apegada amb loctite cada dematí (llegiu: Mundo, abc, Rason, RNE….Cope,….) i la que usa Panten pro V (Onda 0, Ser, País, Público, Periódico, … etc), i la mare que els va matricular a tots plegats un dia d’un polvo fallido i aciago. I ja tenim a tothom parlant de la levetat del ser…..
Pregunte jo: els continuem la follia, als españols, o partim peres?
perquè açò no es pot aguantar!
Cordialment.
Moltes gràcies, Albert. Moltes gràcies.
No saps com d’importants són, en aquests moments, les teves paraules. Volia venir avui a veure’t, però al final se m’ha complicat el temps. Una forta abraçada i quedem aviat!
Gràcies!