M’el va presentar en Joan Carles Doval, a finals de 2004, a la seu de l’SGAE, el dia que presentava el seu disc de retorn. Així que l’únic que vaig poder dedicar a Joan Baptista Humet mentre va ser viu fou una senzilla encaixada i un somriure. Ell a mi em va donar molt més:
Tot el que voldria dir del Pedro, que és molt, es resumeix en tres paraules: feina, talent i amic. Feina per la seva capacitat de treball: perseverant i incansable, la seva manera de fer ha estat sempre un exemple per a mi. Talent perquè no he conegut ningú que, de forma tan natural i tan
Vaig acabar la diada de Sant Jordi al Palau de la Música, escoltant i veient a Fito Paéz des de la fila cinc. A piano i veu l’artista argentí em va arribar com mai, em va conmoure com mai. Va valer la pena veure el Barça-Manchester enregistrat -sense saber el resultat- a quarts de dotze
En Salvador Escamilla em va trucar ara fa nou anys per dir-me, d?aquella manera tan seva de dir les coses, que havia guanyat el concurs Èxit. Així vaig rebre la primera empenta per dedicar-me professionalment a la cançó. Sempre li estaré agraït, sempre tindré el seu nom subratllat a la meva memòria. Era ell, el
Al matí del diumenge 23 de desembre de 2007 vaig veure per televisió com el Joventut perdia a la pista del Gran Canària. La cosa no va millorar a la tarda, més aviat al contrari: zero a un a favor del Real Madrid al Camp Nou. Sort que, a la nit, la poesia va venir
Tornava cap a casa, després de manfiestar-me al costat de milers de catalans pel centre de Barcelona, i he entrat a la llibreria ?La central?- la que hi ha a la cantonada de Mallorca amb Balmes-, per comprar el darrer llibre que ha publicat Francesc Serés: ?La matèria primera?. Crec que mai no havía aprofitat
Els meus amics Túrnez i Sesé han guanyat la primera edició dels Premis Mediterrània, amb la millor proposta en l?àmbit de Música per l?espectacle Romanços i Estampes del 21, en la desena edició de la Fira d’Espectacles d?Arrel Tradicional de Manresa. És una molt bona notícia per a la cançó d?autor en llengua catalana.En Xavi
Si us hi fixeu, a la columna de la dreta d?aquest bloc hi trobareu un enllaç amb el web personal de?n Ferran Terraza. ?Extraordinàri actor i bon amic?, hi diu. Doncs resulta que ell és el protagonista principal de REC, la pel·lícula més guardonada al Festival de Sitges d?enguany. Ja us ho deia jo que
Hi ha coses que no es poden aprendre: es tenen o no es tenen. El talent, per exemple, no s?ensenya a les acadèmies. L?ofici tampoc. Per tenir ofici -que és el que determina, al cap i a la fi, quan s?és professional d?alguna cosa- cal posar-s?hi. I, en l?ofici de cantar, posar-s?hi vol dir hores
La veu murmurant de?n Quim Vila és la del dimoniet que se t?ajeu al costat de l?orella i t?assebenta de quina és la puta realitat del món on vius, que et fica el dit entre parpella i parpella perquè sembli que piques l?ullet mentre s?està cagant en la mare que et va parir. Malgrat tot,
El gran senyor de La Cançó és Paolo Conte. Qui no l?hagi descobert en tota la seva dimensió es perd un dels plaers més grans que ofereix la música popular feta a Europa en els darrers temps. Conte és tradició perquè és modernitat eterna. Conte és poesía perquè el que diuen els seus textes depassa
Una de les sorpreses més agradables amb les que m?he trobat des que em dedico a la música la vaig viure quan, navegant per internet aquest mes de gener, em vaig trobar amb un bloc amb el subtítol ?Com m?agrada l?Albert Fibla?. No negaré que el meu ego es va engreixar uns quants quilos, però