Albert Ferré

fent camí

2 de maig de 2013
Sense categoria
0 comentaris

Fins sempre!

Tercera Via ha estat la meva passió i principal preocupació durant els darrers 7 anys. Des del moment en que vaig inscriure l’associació fins al dia en que m’acomiado d’ella.

És per això mateix, perquè són molts anys i moltes experiències acumulades, que es fa difícil escriure aquestes línies des de les que dono a conèixer la decisió de deixar d’exercir la responsabilitat que he tingut com a president de l’entitat i com a persona que ha representat aquest equip durant més de mitja dècada.

 

L’associació va néixer com a instrument al servei de la promoció de bandes emergents, un conjunt de recursos pel seu salt al circuit professional. Els objectius no eren ni més complicats ni més simples que això mateix: incidir sobre el mercat de la música en viu que es fa al nostre país, amb moltes ganes de millorar el que bonament es pogués i proporcionar nous valors i projectes artístics sòlids. Una idea per la qual he treballat sense descans i m’hi dedicat en cos i ànima.

 

He de dir que aquesta feina no ha estat pas senzilla. Tampoc resulta fàcil valorar quin ha estat el resultat final d’aquests anys d’esforç. Honestament, crec que Tercera Via ha contribuït a millorar el panorama de la música en viu del nostre país i que ha fet possible que grups que s’ho valien tinguessin l’oportunitat de reivindicar-se davant el públic que ha acudit als centenars de produccions en les que, durant tot aquest temps, hem participat d’una manera o altra.

 

Són tantes les hores dedicades i han estat tants els quilòmetres recorreguts que he perdut el compte fa molt temps. Sempre anant amunt i avall per aconseguir dates i recursos per poder créixer i aspirar a que tant l’associació com els diversos grups que l’han format tinguessin el reconeixement que mereixien. Realment, ha suposat un gran esforç i el cert és que, sense cap por a equivocar-me, puc dir que ha valgut la pena.

 

Com és evident, de fet és llei de vida, no totes les experiències concretes han estat bones i durant tot aquest temps les hem hagut de veure de tots colors, però ha estat un desgast ben assumit perquè els resultats ho avalen clarament. Miraré d’explicar els tres motius que principalment m’han portat a aquesta conclusió:

 

En primer lloc, i anant al que és l’essència del projecte. De la pedrera de Tercera Via han sortit grups que a hores d’ara estan ocupant la primera línia de l’escena musical del país. Bandes com Kayo Malayo, Muyayo Rif, Ebri Knight, Itaca Band o els propis Txarango han aconseguit professionalitzar-se, signar amb rellevants empreses de representació i seguir un recorregut cap al reconeixement, al que hem contribuit des de l’associació. Com és lògic, cada cas és un món i el que resulta evident és que cadascun d’aquests grups portava la base de l’èxit ben endins, però el que no és menys cert és que hi hem pogut contribuir amb el nostre esforç i el de l’estructura que pacientment hem anat organitzant.

En segon lloc, durant aquests 7 anys hem anat teixint complicitats i aliances amb projectes i persones que ja per si mateixes em fan pensar que l’esforç ha valgut la pena. Des de la nostra posició, hem pogut ajudar a tirar endavant projectes com el del Txapulina Roc o el Castanyada Rock, implicant-nos en la seva organització i fent el possible per la supervivència de cites que són fonamentals per aquest mercat nostre que amb els anys i la crisi s’ha anat quedant cada cop més esquifit.                          

 També vull tenir un record a totes les comissions de festes, associacions, col·lectius, sales i programadors amb els que he tingut el plaer de tractar, especialment vull agrair a la gent de Cambrils, Montblanc, Rasquera, Cervera, Girona, Manresa, Granollers i Altafulla la seva confiança i esforç per poder treballar plegats any rere any tot i la virulència de la crisi.

 

La voluntat que tenim com a poble i com a individus per portar endavant iniciatives de caràcter cultural és enorme i a la nostra manera ens hi hem sumat. A més a més, hi he fet amics dels que es conserven per tota la vida i aquest és un bagatge que no canvio per res.

 

Finalment, ningú podrà negar que Tercera Via ha estat un bullici d’iniciatives que amb major o menor grau d’èxit han anat fructificant i consolidant-se. No en va, la nostra associació va ser la primera organització que va posar a l’abast de tothom, gratuïtament a la xarxa, la música de tots els nostres grups, quan el mercat encara es demanava si aquesta podia ser una alternativa promocional o simplement era una bogeria.                                       

 

També en ple creixement de l’univers del web 2.0 vam impulsar una xarxa social feta 100% amb programació catalana i amb un codi  propi, www.terceravia.cat, una fita que potser no reivindiquem tant com caldria però que allà està per qui la vulgui valorar. També està el FesTOUR, l’únic festival itinerant de la música catalana que a més d’aconseguir funcionar sense subvencions, ha fet possible que la bona música en directe arribi a molts racons de la nostra geografia i es converteixi en escenari de descobriment de grups de futur. I com aquests, molts més exemples de la tasca de Tercera Via en donar vitalitat i alè al sector musical.

Deixo la presidència de Tercera Via orgullós de la feina feta i conscient del què ha significat.A partir d’ara no em tocarà a mi representar l’entitat, però estic segur de deixar-la en bones mans i estic convençut de que se seguirà tirant endavant amb una entitat que de no haver existit, algú l’hauria d’haver inventat.

Vull agair la feina de tots els companys tècnics i muntadors que ens han acompanyat de matí i matinada, sense dinar ni sopar; ells són els veritables herois a l’ombra, aquells que mai han esperat ni un sol aplaudiment per la seva feina, a tots ells gràcies. 

Gràcies també a tots els companys que han fet possible que l’associació sigui una realitat -per tot el que he après de tots vosaltres, gràcies per aguantar-me i per donar-me consells, per escoltar-me i fer-me reflexionar, he tingut la sort de tenir-vos al costat i us recordaré a tots sempre-.

A nivell personal encaro nous i estimulants reptes, però el que és segur és que sempre recordaré amb intensitat i alegria tots aquests anys de treball.

Fins sempre!

 

Albert

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!