Albert Ferré

fent camí

16 de març de 2012
Sense categoria
0 comentaris

Pel bon camí!


El mercat de la música en català es pot felicitar per la seva capacitat de seguir endavant any rere any malgrat els problemes als que ha de fer front Ho vivim a diari els que ens dediquem a difondre i defensar una expressió cultural tan important com és la música en directe.

Ara bé, cal que siguem autocrítics i que intentem valorar les coses en la mida més justa possible. Tots plegats tenim molt camí per endavant i cal que el recorrem pensant en reforçar el sector davant les amenaces que se li presentaran.

La irrupció de Txarango, el 2012 és el seu any, resulta una notícia esperançadora! 


Aquesta setmana es van entregar els Premis Enderrock 2012 i els membres de la família de Tercera Via no podíem estar més contents. Enguany, es perfilava clarament que els Txarango serien dessignats com grup revelació i el cert és que no n’hi havia per menys. Amb unes xifres de descàrrega del seu nou disc que maregen a qualsevol i a trenta dies vista amb un sold out en tota regla a la Sala Apolo de Barcelona pel seu concert del 18 d’abril, semblava molt clar que al panorama de la música en català havia irromput amb força una nova banda que insuflava aire fresc del de debò, sense colorants ni conservants. Finalment, el premi no va ser per ells, però això no treu que la feina que han fet hagi estat bestial i que el que tenen per endavant és un futur brillant.

La proposta dels Txarango és atrevida. No es tracta de més del mateix amb una bona presentació, no ha emergit simplement a partir de campanyes als mitjans ni ha consistit en pujar-se forçadament a un tren que no és el seu i ja està en marxa. En el nostre món la promoció és indispensable quan es disposa d’un bon producte, però encara ho és molt més quan es neda en la mediocritat a la que estem tant acostumats. El cas dels Txarango és molt diferent, ells han aixecat el cap a base d’omplir recintes, gràcies a un intens treball que condensa originalitat i talent a parts iguals. La fórmula del seu èxit consisteix en esforçar-se i establir una connexió real amb el seu públic. I això només es pot aconseguir fent bona música i lluitant per ella a tantes places com convingui.

Estava cantat feia mesos. Durant tot el 2011 els Txarango van picar molta pedra i ho van fer amb una il·lusió extraordinària. A mitja temporada ja era clar que s’estaven guanyant un lloc entre els grans de la música del país i la darrera portada de la revista Enderrock ho ha confirmat. Ells ens han demostrat que el mercat musical català cada cop es troba més obert a la renovació i que serem capaços d’anar molt més enllà gràcies a la democratització de la promoció. És cert que acaben de començar, però si segueixen així arribaran molt lluny.

L’escena nacional, la d’aquí, ha viscut molts anys a l’ombra de les institucions. Això ha estat així pel bo i pel dolent. Els efectes d’aquesta situació són molts i la discussió al respecte de les bondats i els defectes del model és molt llarga i aporta conclusions força contradictòries. No tot és blanc o negre, però el cas és que més d’un cop i més de dos s’ha detectat que el mercat no era permeable a la qualitat i que malgrat la necessitat indiscutible de que el Govern de Catalunya donés suport a la música del país per que cap altre ho faria, això mateix ha acabat configurant un present que sovint s’ha rebel·lat opac, generant unes barreres d’accés que, si més no, són força discutibles des de diversos flancs.

Txarango és un raig de llum que ha travessat aquesta opacitat i que té per endavant la responsabilitat d’il·luminar una escena que sovint ens ha semblat ensopida. Arrossegaran públic a les sales, ompliran concerts, difondran les seves cançons als quatre vents i arribaran amb el seu missatge a l’ànima de milers de persones. Amb ells, el nostre mercat s’eixampla i guanya en capacitat de captar públic. Al seu costat molts grups es podran donar a conèixer i gràcies a ells la música en directe d’aquest país fa un petit pas endavant dels que tanta falta fan. Anem pel bon camí!

A Tercera Via seguirem treballant pels grups emergents per que sabem que són el futur i que allà on el mercat no vulgui arribar hi anirem des de la societat civil. La música del nostre país es seguirà consolidant si segueix guanyant públic i per aconseguir-ho sempre farà falta un bon planter de professionals que lluitin per fer bona música. Aquest 2012 treballarem per fer el salt amb els Strombers, els Itaca Band, els Ebri Knight, el Son de la Chama, Eskassa Llibertat i Dakidarria. Segur que seran un èxit!


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!