En aquest espai hi podreu llegir,
ordenades cronològicament i
classificades per tema, reflexions
breus de Josep-Maria Terricabras
sobre qüestions d'actualitat.
El Matarranya és una comarca situada al sud de la franja catalanòfona de l'Aragó, fronterera amb Catalunya -la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià-, el País Valencià -els Ports i el Baix Maestrat- i el Baix Aragó.
Els seus dos rius principals són el Guadalop a ponent i el Matarranya al centre, ambdós afiuents de l'Ebre.
Alguns diaris de noticies generals, han utilitzat gran part de la portada per a fer resó del partit de futbol entre Espanya i Mèxic. El títol és: Llista indignant. I jo em pregunto, no és molt més indignant el que passa en aquest estat que ens colonitzada dia a dia??????.
S'ha dit, s'ha comentat, que hi ha un diputat gal.les del partit Playd Cymru que ha presentat una moció a la Cambra dels Comuns de Westminster en la que dona suport a Catalunya en la defensa dels drets nacionals.
UFFFFFFFFF!!!!!! Tinc un company de feina –en Xavi- que es capaç de fer quatre en tres hores. A la Monumental, la darrera vegada, en quatre hores en varen fer sis. Si fa o no fa, es podria dir que en Xavi es troba dins la mitja nacional. Que no s’aturi la festa !!!!!!!.
El 26 d'octubre de 1881, enmig d'un espai obert, darrera el corral de bestiar del petit poble de Tombstone (Arizona) es va produïr el mític tiroteig entre els germans Earp i Doc Holliday davant dels McClaury, Clanton i Billy Claiborne.
Aquest episodi és senyal del decliu del vell oest. El progres industrial, el sistema polític i el desenvolupament econòmic del capitalisme dels estats units deixaven els pobles fronterers sense els llegendaris pistolers.
Sota l'esperpèntica declaració d'intencions del Tribunal Constitucional s'amaga la realitat més sintomàtica de que tinc trenta cinc anys més i m'apropo als cinquanta, però en el fons em sento jove. Molt jove. Res ha canviat, res a evolucionat. Alguns segueixen ancorats a l'any 75 i ploren la seva tristor. El dictador és mort, o no?.
Despres de la manifestació pública del passat dissabte dia 10 de juliol, els esdeveniments es produeixen de forma ràpida i esglaonada per a trencar el que el poble ha unit.
I si dissabte ànem a Barcelona?. Dissabte a les 18 hores a la cruilla de la Diagonal i Passeig de Gràcia, inici de la manifestació: SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha considerat correcte la utilització de l'eslògan Una nació, una selecció que s'emprava a l'espot de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes l'any 2006
Dilluns a la tarda vespre, mentre els mitjans espanyols s'omplien la boca de xerrameca sobre la roja i feien càlculs de possibilitats d'omplir la lletera, un grup que portava més de quatre anys donant-li voltes a una decissió, sortien a la roda de premsa i és sumaven a la festa. La "roja" més blava que mai.
Ens plau convidar-vos a l’acte que el proper dilluns dia 28 de juny de 2010 a les 20:30hores celebrarem a la sala Domènech i Estapà de Sant Esteve Sesrovires (Dr. Pau Costas, 49).
Que vivim en un estat de pandereta, és una cosa que no s’escapa a ningú. Les decisions de corre-cuita, improvisades i en cops d’efecte mediàtics ens han portat a viure l’actual situació.
"Comprovo que Sandro Rosell té el Consell Consultiu de Penyes al seu favor. Va firmar fa mesos el projecte de penyes segle XXI i C. em diu que els ha promès que el Consell tindrà veu a la Junta directiva. Ara els delegats territorials pressionen les penyes de la seva demarcació perquè, primer, recullin entre els seus socis signatures a favor de Rosell i les hi portin per poder-les lliurar conjuntament el dia 29 a la seu de la candidatura, en un acte de suport oficial del moviment penyístic, i, després, perquè el votin el dia de les eleccions, és clar."