ESTIMADA “CUA”
Ostres, quina enyorança tan gran. Feia dies, mesos, anys que no ens veiem i t’he trobat tan i tan a faltar. La nostra separació ha estat molt llarga, massa llarga, i ja no recordava aquells moments tan intensos viscuts.
Lo nostre va estar sempre un esport de risc i aventura. Masses vivències viscudes per a que tot quedi en no res.
Aquelles cues que fèiem per anar a l’únic lavabo de casa, la cua per a entrar a la menuda cuina a servir-nos cafè o per a escalfar la llet.
Fèiem cua a l’anar i al tornar. Jo crec que ens esperàvem per a sortir tots del nostre racó a la mateixa hora. Els que anàvem i els que tornàvem. Durant una llarga existència la nostra relació va estar molt intensa, fraternal i meridiana.
I es que no podíem viure sense tu. Sense “La estimada Cua”.
La cua ha estat per a mi com aquell amor de joventut que sempre queda.
Fer cua per sortir de casa i recórrer els dos-cents metres de carrer quan tot just entren els alumnes de l’Institut. I quan fas carrerola, et topes amb els que entren o surten de la Seat. Els camions de Mercadona i els que volen agafar l’A2 com penses fer tu. Com t’he enyorat estimada Cua. Ja no recordava que es sentia.
Fer cua és posar-te al dia. Cal aprofitar el temps per a no estressar-nos. Pots aprofitar per a escoltar al Basté, al Vadó Lladó i la Mónica Tarribas. Inclús si ets hàbil, pots llegir el diari esportiu i el de les noticies en general. Pots trucar a un amic amb el que mai parles. Pots trucar als companys de feina per a donar instruccions perquè arribaràs tard. I si la cosa passa de cua a col·lapse, pots aprofitar per a revisar el mail per si tens algun marró o alguna urgència.
Fer cua és sa. Es aquell moment que passes amb tu mateix. Com si anessis a un llarg viatja. Si, si. Inclús et serveix per a fer amics. Com es el cas d’aquell senyor del Seat Ibiza que et saluda quan es posa a la teva alçada. Aquell que sempre que el mires el veus gratant-se el nas i buscant petroli. Aquell que es mira al mirall. Qui es pinta o s’arregla les celles. Aquell o aquella que es revisa el blanc de les dents o aquell que aprofita per a fer-se un selfie o pujar un vídeo a youtube.
Doncs si. Fer cua és relaxant i anta estressant.
Fer cua és un art i com veieu dona molt de si.
Pots aprofitar per a menjar una mica de fruita. Un plàtan o una mandarina.
Però no tots pensen igual. Hi ha el que per no fer cua surt abans de casa per a evitar-la. Hi ha qui prefereix anar amb transport públic i hi ha també qui es posa d’acord amb veïns o veïnes per a compartir viatja i de pas, estalviar.
Avui, després de molt temps, he “baixat” a Barcelona quan ho fa tothom. A les 8 del matí a la carretera. Tot una experiència.
Que bonic es trobar un veí retingut al teu costat. I el tiu fins i tot s’alegra!!!!!. I et saluda amb un somriure!!!!!. Com mola. Te’l trobes pels carrers del poble i no et diu res, i ara, vint minuts aturats a la carretera i es l’home més feliç del mon.
Estimada “Cua”, com t’he enyorat tot aquest temps.