EL BLOC DE L'ADRIÀ

"Ningú no estima la seva pàtria perquè és gran, sinó perquè és seva". Séneca.

EL MELIC D’EN PAPITU

Publicat el 17 de gener de 2016 per aka61

800px-Navel_lint_ball

 

EL MELIC d’en PAPITU

 

El Melic d’en Papitu va estar abans cordó umbilical que no pas melic. I a diferència del 90 per cent de melics, en Papitu tenia un melic que no era una petita depressió en el centre de l’abdomen. Era una protuberància de pell sortint. De fet, era quelcom mes que una simple protuberància. En Papitu era una gran protuberància. Una enorme protuberància. Tot ell era un melic. D’aquí ve que en Papitu, després dels anys, és el mes famós de tots els melics que es coneixen i no es coneixen.

La gent ara el coneix allà on va pel Senyor Melic Papitu.

Però els seus inicis no varen estar gens normals. En Papitu no va tenir una infantesa fàcil. Tot el contrari. Rodejat de melics i melics, tothom es fixava en la resta de melics i a ell….. Ningú el feia cas. Era el Gran Melic Papitu però passava com a la cançó del grup “No te va a gustar”. “Sin pena ni gloria”. Mediocre, intranscendent, insípid i amb possat d’ànima en pena. Aixi va estar en Papitu de jove. Tots els melics del poble eren més famosos que ell i això el tenia trist i solitari –amb t i no amb d-.

La gent sortia al carrer i ensenyaven els melics els uns als altres i comparaven. Hi havien rodonets, mes profunds uns que els altres, amb foradets, amb borles de cotò… I tothom era feliç en cuidar i gaudir el seu melic però en Papitu, aiiii en Papitu. En Papitu no parava atenció del seu melic i sempre el tenia abandonat. Ell sempre estava més preocupat del melic dels altres. Fins a ratllar obsessió
La gent quan el veía vindre, es tapava la panxa o feia mitja volta. Uns avisaven als altres. Que ve en Papitu!!!!!.
Pobre Papitu. Sempre preocupat pel melic dels altres i el seu. Que en seria del seu melic?.
Anava a la piscina a mirar melics però quan entrava pel control accés, tots sortien de l’aigua es vestien de corre-cuita. Per megafonía avisaven de la seva presencia. Que s’apropa en Papitu!!!!!. Era un calvari pel Papitu. No hi havia melic que es poses a tir.
– Melics !!!!!. On sou?. Cridava en Papitu desconsoladament.
Trist perquè cap melic el feia costat. Quan un dissabte després de la migdiada, caminava pel Carrer Major del seu poble, quan en passar pel davant de la botiga de “vint duros”, va descobrir que ell també en tenia melic. A la vidriera de la botiga es veia grandiós, sublim. Majestuós. Era el melic més gran de tots els melics que existeixen. Cap melic, ple de borrissol i color grogenc, li feia ombra.
Havia estat tota la vida amagant el seu melic i intentant mirar el dels altres, quan ell tenia el melic més envejable de tots i el que és més gran: No li havia dirigit paraula fins llavors!!!!!.
I així va estar com, després de veure i palpar el seu melic, l’ajuntament del poble va fer un ban que tothom va llegar i es va assabentar que en Papitu també tenia melic. Des d’aquell dia, tothom va a la piscina o a passeig i ha deixat d’amagar-se el melic. Ara, cadascú es preocupa del seu melic i ja no té interès en contemplar el del seu veí.
Ara tothom ja sap que el melic més gran i més bonic és el que té en Papitu. I per això s’ha fet famós. Pregunteu, pregunteu.
Ep, i si algú no sap de què parleu, tingueu en compte que hi ha qui ja hi ha posat un mot. “Ahí la has dao” l’anomenen alguns.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.