La nostra llengua, la llengua en la que pensem, aprenem, treballem, estimem, raonem, ens discutim o ens barallem, la llengua que fa més de mil anys que existeix, la llengua que no és ni millor ni pitjor que qualsevol altra de les que es parlen en aquest món, està sola. I n’està perquè des del
No, no m’he equivocat dient “ens diem” enlloc de “ens diuen”, evocant la frase engegada pel President Pujol un dia que estava particularment empipat. Doncs si, des d’españa se’ns pixen al damunt, al cap i a la fi res de nou ja que ho fan des de fa mes de tres-cents anys, i no són
El nou tripartit. Serà el resultat d’aquest lamentable vodevil que s’ha organitzat amb l’excusa dels pressupostos. La CUP, tal i com estava previst des del primer moment, ha dit que no, no fos que haguessin d’assumir alguna responsabilitat (aquests sota el diluvi universal sense paraigües, no es mullen pas); ERC s’ha posat a negociar amb
Al TN migdia han donat una informació tremenda en relació a les autopistes, com d’un apocalipsi post-nuclear: increment exponencial del nombre de morts anuals, forats a l’asfalt, tanques i proteccions en mal estat, manca d’assistència, etc., descuidant-se de dir que els peatges han desaparegut fa just dos mesos i mig i que, per tant, és
Tot el que d’alguna manera nomenem procés està farcit d’actes i accions inacabats, vaja, d’actes “interruptus”; els actes “interruptus” acostumen a deixar mal gust de boca. I això és el que ens ha passat al llarg del nostre procés cap a la independència: cada vegada que hem estat a punt d’arribar a la culminació d’algun
En el tema del català ens hem de radicalitzar, això és: hem de deixar de parlar en qualsevol llengua que no sigui el català. Ho dic des de la perspectiva d’una persona que parla, llegeix i escriu cinc llengües i quan convé es fa entendre en una sisena. Em refereixo a deixar de parlar en
Sé que el terreny en que em poso és relliscós, i que probablement em caurà més d’una garrotada però davant de la proliferació que de certes imatges hi ha darrerament, dic el que penso al respecte d’aquest, diguem-ne, fenomen. En refereixo a l’aparició més o menys regular de dones, per la forma de vestir suposo
Diuen que les situacions excepcionals fan sortir el millor i el pitjor de cadascú. He pensat en això mentre llegia el següent paràgraf: “El president Jordi Pujol va anar a saludar Oriol Junqueras al final d’un acte i Junqueras li va respondre: “Gràcies, noi.” Al President Pujol. Junqueras. De debò que no m’ho invento.”. Jo, com que ho vaig
Si no m’erro, menys de moment el Jordi Sànchez, tots els presos polítics del nostre país han, suposadament, escrit llibres mentre han estat injustament privats de llibertat; el darrer, per ara, ha estat en Jordi Cuixart, que aquests dies està de gira promocional. No n’he comprat, ni en penso comprar cap; per a mi, amb
Per raons de professió, m’he passat tota la meva vida activa, gairebé cinquanta anys, negociant. Si hi ha dues parts amb plantejaments substancialment diferents en molts punts, per arribar a alguna mena d’acord el camí és la negociació. Però sembla que es vulgui provocar alguna mena de confusió semàntica quan les parts només parlen de
Ahir vaig sortir a córrer la Marató de Barcelona i, a qui correspongui: què hi feien tres PN en una cruïlla em sembla que era de la Gran Via amb l’agreujant que un d’ells fins i tot portava la metralleta penjada al davant i amb les mans en posició d’utilitzar-la?. Al llarg del recorregut hi
El sinistre Grande Marlaska (no us fa por aquest paio quan el veieu/sentiu?, a mi si) entrevistat a Catalunya Ràdio aquest matí. Entrevista que, al menys a mi, m’ha deixat molt males sensacions. Aquest personatge ha estat parlant dels Mossos, de la seva ampliació de plantilla, del seu equipament, i de tot el que li
Dos mil disset, entre l’Agost i l’Octubre d’aquell any la policia de Catalunya, els Mossos d’Esquadra, es van bastir una imatge immillorable tant a dins com fora de les nostres fronteres (les catalanes). Van demostrar saber actuar i fer-ho proporcionadament i eficaçment. Si fins llavors dins del país havien tingut una bona imatge però sense
Aquest matí sentia a CatRàdio una tertúlia entre la Núria Orriols, l’Eduard Voltas i el Marc Molins; el primer tema que han abordat ha estat la reculada en l’ús del català a Catalunya deguda, entre altres moltíssimes causes, a que el 80% de catalans canvien de llengua si l’interlocutor se’ls adreça en castellà o els
O afany recaptatori. He rebut la notificació pel pagament de l’impost per les emissions de CO2 que la Generalitat s’ha tret de la màniga, suposadament per penalitzar el vehicles que més contaminen, però vist com l’apliquen tinc clar que el que menys importa als que l’han implantat és el benestar del nostre pobre planeta. Quin