Feia estona que plovia. De cop, entre la pluja s'hi van començar a barrejar unes volves petites. En poca estona les volves van créixer, l'aigua va desaparèixer i va començar a nevar. Els flocs eren grossos, però quan arribaven a terra es fonien gairebé a l'instant. Cada vegada nevava més fort i, en sec, els flocs van començar a entapissar els prats, la terra, els arbres; va ser molt ràpid i ja no hi va haver marxa enrere. La neu continuava caient amb força i ara trobava un coixí tou i fred on acomodar-se. Va estar així fins a mitja tarda i tot va quedar cobert per aquest fantàstic mantell blanc, un mantell que esmorteeix absolutament el soroll, com si fos de cotó fluix. Quin silenci després de la nevada...
Va passar dilluns de la setmana passada, a Orreaga (Roncesvalles).
Des de les bordes de Biadós, a la capçalera de la bal de Chistau, el massís de Lardana es mostra amb tota la seva força. Muntanya immensa, gegantina, feta de pedra, neu i gel, encongeix el cor. A la dreta, separats del Lardana pel coll d'Eriste, es veuen els pics de Bagüeñola, granit pirinenc.
A finals d'hivern, quan els prats encara són ben torrats pel fred, floreix la dent de ca. La seva presència, que sembla insòlita en aquell ambient i en aquell moment, és d'una bellesa sorprenent i extraordinària. De dues fulles pigallades de verd i bru surt una tija que du una flor solitària i capcota, amb els pètals -rosa intens- girats cap enrere.
En aquesta imatge, i d'esquerra a dreta, es veu el Talló d'Aulet, el tossal de les Cornasses, el Morral Roi (quin topònim tan adequat per a un cim abrupte i de roques rogenques), el pas d'Escales (forat impressionant que van excavar les aigües de la Noguera Ribagorçana per deixar enrere l'alta Ribagorça i entrar a la Terreta), el roc de Sant Cugat (llar d'una gran colònia de voltors) i la serra de Sant Gervàs, amb la seva cinglera llarga i assolellada.
La cornassa(que en altres llocs es coneix per belleraca) és una planta robusta, gairebé sempre de més d'un metre d'alt, que es fa molt sovint en prats de dall i herbassars poc o molt frescals. Ha estat trobada al Morral Roi i no seria estrany, doncs, que d'aquí li vingués al nom al tossal de les Cornasses, sent com és una planta que no passa desapercebuda i que no és gaire freqüent en aquestes serres prepirinenques.
La fotografia va ser presa el dia 19 d'agost de 2006 des del cap
del solà de Sobrecastell. A mitjans d'agost va arribar aire fresc,
que va mantenir durant uns dies l'atmosfera neta i el cel blavíssim. Al
peu de la imatge, a la dreta, es veu una repoblació de pinassa.
L'arribada de la Tordera al mar, abans d'ahir. La poca aigua que baixa pel riu no té prou empenta per trencar la barra de sorra i s'embassa just darrera la platja. A l'esquerra es veuen els únics vestigis que resten del bosc de ribera, en aquest cas àlbers, freixes i oms. Sota els àlbers, floria la gatassa.
Aquesta és la visió que es té del massís de Besiberrides del pic de Fenerui. S'hi veuen tots els cims de la capçalera del barranc de Llubriqueto (Baserca, Punta Senyalada, Abellers, Besiberri Sud, Comaloforno...), Al fons, a la dreta, el massís de Comalesbienes.
Així es veia el bosc de roure martinenc del pla del Far aquest dissabte. La clariana va fer de finestra. L'hivern encara hi era ben present, i tot just començava a florir l'herba fetgera. Al marge del cingle, però, en algun racó especialment arrecerat i càlid, l'almesquí era ben florit.
Feia estona que plovia. De cop, entre la pluja s'hi van començar a barrejar unes volves petites. En poca estona les volves van créixer, l'aigua va desaparèixer i va començar a nevar. Els flocs eren grossos, però quan arribaven a terra es fonien gairebé a l'instant. Cada vegada nevava més fort i, en sec, els flocs van començar a entapissar els prats, la terra, els arbres; va ser molt ràpid i ja no hi va haver marxa enrere. La neu continuava caient amb força i ara trobava un coixí tou i fred on acomodar-se. Va estar així fins a mitja tarda i tot va quedar cobert per aquest fantàstic mantell blanc, un mantell que esmorteeix absolutament el soroll, com si fos de cotó fluix. Quin silenci després de la nevada...
Des de les bordes de 
En aquesta imatge, i d'esquerra a dreta, es veu el 
L'arribada de 
Aquesta és la visió que es té del massís de 
