Cada nou govern obri la caixa de trons contra l'escola.
La frase pega en dura, és veritat, però s'adiu a la realitat dels últims trenta o quaranta anys. Cada nou govern resultat d'eleccions es veu amb el dret de posar potes per amunt l'escola i els models educatius. Sense avaluar què s'ha fet, com s'ha fet, quins resultats ha donat…, sense fer-ne balanç. La majoria de les vegades, a partir de les notícies dels mitjans afins i dels titulars sensacionalistes, que posen sempre l'escola contra les cordes, que els interessa l'escola pel descrèdit o l'acusació de malfeinera o poc professional. Tenim un nou govern que acaba de llançar un altre canvi estructural. No és poca cosa, el que diu, així que damunt haurem d'agafar-nos les carteres, metafòricament o no. Personalment, dubte que afavorisca l'escola, la ciència o la universitat, el canvi proposat. En tot cas, avantposa els interessos ideològics i econòmics d'uns pocs. Solament cal veure els titulars de la compareixença del ministre: - Canviem ciutadania per formació en constitució espanola. - La conferència episcopal (veriueu-ho!) aplaudeix la mesura de carregar-se allò. - Vetlaran pel dret d'estudiar en espanyol. - Eliminaran un curs de secundària - Avançaran la decisió de continuar estudis o no. - Concertaran els batxillers, que seran de tres anys… - … Així que, com que no acabem de caure d'una figuera (n'hi ha qui diu que el ministre sí) ens temem el pitjor i el pitjor caldrà estudiar-ho pas a pas, per desxifrar la veritable intenció d'un govern de dretes (no destapem res), que sempre ha trobat en l'escola un espai per remenar amb interés i desafecció. La majoria de mestres, directors i pedagogs d'un cert renom, de mediàtics i de seriosos, són en contra dels primers postulats que ha anat explicant el màxim responsable de l'Estat en matèria d'educació. No és que el govern anterior ajudés gaire, però potser era més laxe i no tant intervencionista. Resum, l'escola ho té cru, i escolavalenciana particularment. Preparem-nos per un futur ben incert. Conflictiu.
Sembla l'objectiu dels polítics, cada colp que guayen eleccions i fan govern: volen canviar l'escola de dalt a baix. Peguem-li un sotrac, una puntada, a veure si en assentar-se, alguna cosa queda a lloc. És el que deuen pensar els polítics espanols de torn, que són els que tenen la paella pel mànec, i el dret a decidir com volen l'escola, amb els recursos sempre minsos. Com que tot de resultats cridaners –índex de fracàs, resultats PISA, maror a les aules d'adolescents… els porten a tenir mal de cap, i de consciència, s'afanyen a aterrar allò fet i a fer una cosa completament nova. Tant se val les avaluacions d'allò que anem fent, de fer balanç de les idees (gairebé sempre de bombero-torero), tant se val… Ells peguen pel dret i ja s'ho faran els mestres. Volen estadístiques, pobres polítics, que mai no afavoreixen el seu paper de gestors, ni el seu curriculum. Els la bufa què pensen els mestres, què poden dir les bones pràctiques de moltes escoles, les noves problemàtiques i la complexitat social, tant se val, ells volen estadístiques i mitjans que els peguen colpets a l'espatlla. Tant se val què fan els bons models europeus, no saben on és Finlàndia i què ha provocat una part d'aquell èxit, tant se val l'autonomia dels centres, la formació continuada i excelsa, fins i tot no volen saber allò què diuen els experts i els pensadors (de normal són massa d'esquerres, o massa poc de la corda, o extremadament contraris a les idees del ministre de torn).
Entre més bombes que ha deixat caure l'últim que passava per ací n'hi ha la d'ensenyar els xiquets allò antic 'Formación del espíritu nacional', passat pel sedàs del concepte constitució. Fotre, com si tornàrem a les cavernes. I encara l'últim desficaci: reduir un curs l'ensenyament bàsic, que és avançar un any les grans decisions, per obrir encara més ferida i major escletxa: ah, el desfici dels nous governs per l'escola… Pobra escola, cada colp que els desgoverns s'estrenen, tant se val del color que siguen, de l'una quimera o de l'altra.
Avui que em comuniquen una malanova a l'escola, em trobe a la portada de Vilaweb una de les nostres, i repasse el seus penúltims apunts al seu bloc i m'escolte aquells dos enregistraments que ens ha deixat, Sílvia Martínez: «Oh, si fos pols d'un camí, celebraria que ho haguès estat, de camí, de pols, d'amor.» i després ens dius adéu.
-Que l'amor ens torne a fer lliures! -Una història de més amor encara. [relk - albada de llibertat (revisió de Mr.Troubadour)] http://www.youtube.com/watch?v=Am1HzSX4UMg&feature=player_embedded
No tinc esme ara de continuar. Cerque una música; n'hi ha d'especials, supose que cadascú en farà servir una, de molt especial i particular. Jo l'he triada, i ho deixe ací mateix.
Acabaré amb un tros de Victòria, que ella et va escriure fa uns dies. Som aquí moltes persones, ben segur imperfectes, ben segur en ritmes desiguals, ben segur amb diferències importants, però estimem el país, la llengua, i qui som. Som també a Vilaweb, una ràfega de normalitat i d'aire per al teu pit i per al país real i conceptual. Si vols,
Ho avançava fa alguns apunts, que l'atac a l'escola que han perpetrat d'un temps ací els governs valencià i espanol, ja va aconseguint fruits i rèdits. D'una banda, és segur que es pretenia desplaçar el focus del problema a l'escola, d'una altra, fer blanc entre els mestres, una cosa que no és gaire difícil, la veritat.
El cap de setmana 'Un bloc educat' es negava a desdibuixar l'escola o, el que és el mateix, a fer pagar als alumnes les torpeses polítiques. El bloc acollia les propostes de la Unió de Cooperatives valencianes (UCEV), de continuar oferint totes les activitats programades del curs, lectives i extraordinàries. Afegint-se al manifst d'escolavalenciana.
Des de l'escolagavina recollíem el contingut de l'apunt i el signàvem doblement, perquè no volem abaixar els braços, com recomanen unes quantes escoles i no pocs mestres, amagant altres reivindicacions, que res no tenen a veure amb la feina dels mestres. L'onada contra l'escola que ha enviat l'administració valenciana o l'administració espanola no és nova: fa anys que tirem endavant l'escola malgrat els governs de torn. No vindrà de quatre retallades (significatives i preocupants) ni de quatre xitxarel·los posats a polítics (quants n'hem patit en els últims trenta anys?), perquè abaixem els braços o no atenguem l'escola com mereix. Amb major coratge si cap. Si el cos aguanta!
Anit mateix, al Consell Escolar Municipal de Picanya ja s'escoltaven veus d'algunes escoles que proposen de no oferir sinó allò estricte, dins un horari funcionarial i poqueta cosa més. Com si volguérem servir en safata al pp una reculada que, ells, ordeixen fa temps contra l'educació d'aquest país, i contra escolavalenciana particularment. En realitat, l'escola els la bufa completament. I la llengua, i el país, sinó és aquella concepció rància i monàrquica que no s'aguanta per enlloc.
«La sentència que absol Camps no es pot acatar perquè significaria acceptar que el País Valencià és un paradís per als corruptes…» Vicent Partal, editorial a Vilaweb
Durants no pocs anys, València ha sigut aquest país de corruptes, el territori on passegen els pocavergoyes com uns herois, sense escrúpols ni moral, aquests homes de la política del pp han plantat el seu ranxo amb els seus pistolers i els seus negociots. El resultat, no cal dir-ho, ha sigut la ruïna per a la majoria que no vivia d'aquell ranxo, però això tan se val, els la bufa, pla i sincerament. La majoria els vol imitar, perquè volen ser com ells, ser ells mateix, aquella pell, aquells vestits, aquells cotxes, tots els luxes, i sentir-se protagonistes d'un territori luxós i ric com no n'hi ha al món, segons que els amos del ranxo explicaven: som l'enveja del món, la terra de les oportunitats, tothom vol venir a València, els rics, els llestos, els espavilats… No els sobrava raó, una part de raó almenys, perquè d'aquests en van venir a carregar, i si m'heu vist no me'n recorde. Un colp havien carregat, com les rates, s'escapaven lluny. La cosa ha funcionat més o menys així: els homes del pp, i unes quantes dones del pp, semblaven els portadors d'aquell carro de productes miraculosos, que tot ho adobaven: si beveu del nostre elixir, deien, us fareu com nosaltres, guapos, rics, efeus, i no sé quantes coses més… El resultat ja el sabem, la majoria de valencians els va comprar l'elixir, durant anys; n'hi ha que tenen caixes senceres a casa, per tenir una vida regalada i ben valenciana.
Però, ai, sembla que les ampolletes són caducades, i el contingut ja no produeix sinó l'efecte contrari que pretenia… Amb tot de contraindicacions que no venien especificades a l'etiqueta, sabeu?, més o menys que devia dir: el desastre no té retorn.
Després del primer dels sainets celebrats a València, que explicava com dos portadors del carro dels elixirs es parlaven i es relacionaven amb els seus proveïdors, uns quants liders del pp es demanen qui tornarà l'honor als inventors d'aquesta llegenda subreal valenciana?
Home, jo també em demane qui ens retornarà als valencians els diners furtats, el paisatge aterrat, el valor del camp, la dignitat i la creença en els homes de bé: avui em mirava ma mare dinant a casa, entre amics i familiars, i em demanava quina culpa tenim els valencians, de creure'ns la Terra promesa, perquè vulguem comprar-nos una ampolleta de la vida eterna, que és el que venien a vendre'ns els fills de puta «C&C», qui ens llavarà la desvergonya d'haver acollit un estol d'aprofitats nascuts d'aquella pandora particular tan espanola com malparida.
M'ho preguntava perquè aquests C&C han impossibilitat que molts valencians dependents no puguen ser atesos, ni puguen viure amb dignitat, ni amb els mínims, per culpa de les mentides i els elixirs que, a ells particularment, els han fet milionaris de per vida.
