A un centenar de vots del quart regidor, la seu de Compromís es felicitava per una campanya transparent, barata, de molt de treball i de gran il·lusió, pel present i sobretot pel futur. Ara mateix són la segona força del poble, lluny de la majoria del PP, que ha guanyat còmodament el dret de governar els propers quatre anys. Les urbanitzacions, sobretot Mas Camarena, irromp amb força a l'ajuntament, i el PSOE local paga la tendència valenciana a l'estrèpit, malgrat que Pilar potser no ho mereixia.
La falca EU ha restat aquella possibilitat de créixer amb major representació, però no treu que, Compromís, amb Cristina i un equip de joves entusiastes, representen el futur més esperançador a Bétera.
Com a la resta del territori, la corrupció, les imputacions, l'amiguisme, la malversació, i la ineficàcia productiva, al PP no li ha passat factura. Potser en vots, però no en representació als ajuntaments principals i a les Corts. N'hi ha explicacions, de tot plegat, malgrat que el 'Túnel valencià' n'apunta poques, i també n'hi ha, de solucions a la victòria de tants mafiosos: el treball, l'educació, el compromís per continuar sense defallir, amb tanta il·lusió com ho feien aquells esforçats herois que van patir Almansa –malgrat això parlem valencià–, o que van patir la postguerra civil –i malgrat això hem sabut redreçar amb coratge una part important de saber qui som. Com podem defallir, si ens queden els millors anys de la nostra vida!
Enhorabona al treball fet pels joves de Compromís a Bétera, que no fóra estrany pensar-ho, apunten el model a fer enllà del terme i del nas d'alguns visionaris o alfabeguers: anar-hi plegats, sense manies, en favor de la política constructiva, des de la senzillesa, sense mirar per damunt del muscle, però explicant sense embuts qui som, què volem, que caldrà fer per aconseguir-ho.
Segons que em diuen, els joves de compromís han visitat la cooperativa, i la impressió dels que hi eren ha sigut bona, molt bona. Són joves, són bona gent, treballadors, que tenen feina i no vénen a furtar-la, com els altres, els partits de sempre, els majoritaris, tants anys mamant del pot. Sí, aquests joves mereixen el nostre vot… Aquest era el sentir dels presents a la cooperativa, segons que m'han explicat. Ves que diuen que han sabut, amb molts pocs recursos, orquestrar una campanya original i un programa en favor del poble i els seus habitants.
Sí, segurament que siga la millor de les propostes i, com apunten algunes veus favorables, que puguen decidir les majories que governaran l'ajuntament de Bétera. Una llàstima que el pardal de Paco haja ensordit una quantitat de vots en favor de les altres majories, una pena, tot plegat: 'companyero', aquesta vegada, l'has ben cagada. En som pocs o menys, i encara ens dividim. L'esquerra i els nacionaliestes no n'aprendrem mai. Dons la proposta és senzilla, caiga qui caiga, hem d'anar plegats, en un front popular. Una cosa moderna, col·lectiva, compromesa, en valencià i en anglés. Mentre ho anem pensant, a Bétera, sens dubte que els joves de Compromís són la millor de les alternatives, amb Cristina i tota la troup d'entusiastes, que han sabut ensenyar els valors que es preuen: sinceritat, treball, esforç, educació, festa i faena. Sense complexos, sense mentides, sense falses esperances. Sense vergonya i amb la cara ben alta, en favor del poble i per la gent del poble. Quatre anys de govern del Compromís posaria Bétera a la primera divisió dels ajuntaments valencians. Jo hi confie plenament.
Germà Cotanda es presenta a batlle per Bétera, des de la barrera del pp, que és una salvació contra bous i falses promeses, vuit anys que ens governen dient-nos que faran això i allò i açò altre, però mai allò que realment cal. Al remat no fan res de res, pobres, i aqueixa política local s'encomanà fa anys: dir que faran per acabar fent no res. Bé, sí, en aqueixos anys ens han pujat la contribució el quatre-cents per cent, de colp, hi ha anys que més del dos-cents per cent. Així que ells volen centrar-nos, perquè els paguem el viure, el legal i l'altre, el del bar i l'altre, el del club i l'altre. Per això, diuen, se centren en cadascú de nosaltres.
Germà no és nou, en això de la política, almenys ja fa quatre anys que dura, però ara vol anar de número ONE. Pel futur, diuen els cartells que ens han penjat per amargar-mos el viure: de cada tres, l'un per al calavera Camps, Germà alcalde!
De primer ens van prometre un trinquet municipal. Però ja han passat vuit anys d'aquella promesa, que es va anar diluint. Potser perquè el circuit urbà de la ciutat era més urgent, més mediàtic, i més de l'alta societat. El trinquet se'l van berenar, a ca Tonín. Que venint de València, llegim ca'n Ninot. Després ens van prometre de desdoblar el camí de Benaixeve, un punt negre, carregat de sinistralitat. Però també va desaparèixer el pressupost, completament. Els va quedar per posar dos rètols, carretera de tram perillós, d'alta sinistralitat: apanyeu-vos, però abans de matar-vos, voteu-nos, abans de matar-vos, recordeu-ho. També va desaparèixer aquella variant que havia de descongestionar el trànsit pel centre del poble. Em sembla que som l'únic poble que encara passa tot el trànsit, Germà, camions, autobusos, carros, i burros… Burros n'han de passar bastants, si encara continuem votant-vos després de tantes mentides, i falsedats, i promeses.
Després vau carregar-vos la variant sud, i els col·lectors, i vau obrir via pel barranc de Carraixet, i la Confederació us va clavar un paquet de milions… Però res, Germà, caldrà centrar-nos, però de primer feu-ho vosaltres, centrar-vos: i feu el favor de no centrar-vos en cap de nosaltres, home, que sembla un insult, tot plegat, a la higiene mental.
Deuries de ser més llest, Germà, i dir, solament: xe, pagueu-mos el beure, el sou, els casaments, les festotes, perquè de tot allò que us vam prometre, i encara podríem seguir explicant, no veureu res, però res de res, germans. Almenys, ens sentiríem menys idiotes.
El furgó funerari d'en Camps anuncia que arribarà a Llíria a quarts de sis de dissabte, per inaugurar un edifici de la banda de música el Clarí, i fugir de la concentració contra la corrupció que prepara una gernació de valencians de mala fel. El Camp de Túria toca a xafarranxo, cap a Llíria. Algú, anònimament, ha telefonat a valència per comunicar que, una part de la concentració contra la corrupció, serà a Llíria per rebre lo president dels valencians, que fa dies que és en campanya bucodental a la cerca d'inauguracions preelectorals.
El cas és que Francesc no passarà per Bétera, l'home discal, endemés del putiferi servit els darrers quatre anys pel seu partit. Segons que denuncia la Coalició Compromís, la mala gestió municipal és espectacular: xe, cap sorpresa.
-3 milions d'euros en factures pendents de pagament. -Multes milionàries per decisions negligents (pel camí del Carraixet 350.000 €). -Contractació d'una empresa de jardineria (750.000 € anuals). -Paella gegant del viatge a Itàlia (10.000 €). -Despeses protocolàries (100.000 €). -Despeses en assessorament jurídic extern (350.000 € anuals). -10 milions d'€ anuals en personal. -3 milions d'€ del pressupost de 2010 que no apareixen. -Un préstec de més d'1 milió d'€ per a suposades inversions (quines?). -Col·lector del Camí l'Eliana que hem de pagar (2.784.015,58 €).
- Apugen els imposts (IBI, taxa de taules i cadires, guals...). -Acomiaden treballadors/es mitjançant acords verbals i secrets.
Francesc, cap a Llíria falta gent que, a Bétera, els teus s'hi han lluït de valent. Els orelles de Llíria volen muntar-ne una de semblant a la processó cívica d'Ontinyent, que podeu veure ací. Agarra't els vàliums, matxot.
'Esta murga que ací veuen vostés, no cobra res, d'este concert. s'aconforma amb un borrego torrat, botifarres, llonganises i vert si al final de comptes ens emborratxem, a ningú li importa que açò s'ha acabat.' fragment popular d'una murga de bétera
Avui ens hem reunit al restaurant el Pi de Nàquera, el jurat del primer premi de poesia 'Francesc Peris i Valls'. N'hi havia actors, escriptors, blocaires, poetes, periodistes, directors de teatre, i mestres d'escola, entre més protagonistes d'un extens jurat que deliberava sobre els treballs presentats en aquesta primera convocatòria, en favor de la poesia escolar. Els organitzadors, Paco i Jordi Peris, han agraït l'interés i el treball del jurat, amb un dinarot de caure de cul, vi, arròs, entrants, i un punt final d'anar cantant cadascú la tria de les diferents categories. L'acte de lliurament dels premis es farà a finals de febrer al castell de Bétera. Francesc Peris i Valls, el tio Paco Peris, va ser un lletraferit del poble, que va escriure versos i va arribar a guanyar diverses vegades el primer premi dels llibrets de falla de la ciutat de València, quan es podia escriure correctament, que la llengua no era perseguida per gramàntols i bordegassos del pp i altres homínids. Alexandre Navarro, el poeta de Nàquera, alçava acta com a president del jurat, entre Raquel Ricart, escriptora, Manel Alonso, escriptor de Puçol, Pep Ricart, actor, i Frederic Ibàñez, periodista, entre més tertulians i jurats que els seguíem l'ofici i la taula.
A un centenar de vots del quart regidor, la seu de Compromís es felicitava per una campanya transparent, barata, de molt de treball i de gran il·lusió, pel present i sobretot pel futur. Ara mateix són la segona força del poble, lluny de la majoria del PP, que ha guanyat còmodament el dret de governar els propers quatre anys. 
Segons que em diuen, els joves de compromís han visitat la cooperativa, i la impressió dels que hi eren ha sigut bona, molt bona. Són joves, són bona gent, treballadors, que tenen feina i no vénen a furtar-la, com els altres, els partits de sempre, els majoritaris, tants anys mamant del pot. Sí, aquests joves mereixen el nostre vot… Aquest era el sentir dels presents a la cooperativa, segons que m'han explicat. Ves que diuen que han sabut, amb molts pocs recursos, orquestrar una campanya original i un programa en favor del poble i els seus habitants.
Germà Cotanda es presenta a batlle per Bétera, des de la barrera del pp, que és una salvació contra bous i falses promeses, vuit anys que ens governen dient-nos que faran això i allò i açò altre, però mai allò que realment cal. Al remat no fan res de res, pobres, i aqueixa política local s'encomanà fa anys: dir que faran per acabar fent no res. Bé, sí, en aqueixos anys ens han pujat la contribució el quatre-cents per cent, de colp, hi ha anys que més del dos-cents per cent. Així que ells volen centrar-nos, perquè els paguem el viure, el legal i l'altre, el del bar i l'altre, el del club i l'altre. Per això, diuen, se centren en cadascú de nosaltres. 
'Esta murga que ací veuen vostés, no cobra res, d'este concert.
