Al llaurador li ix a compte, el canvi, perquè encara compta amb pessetes, malgrat que els euros campen més de deu anys, que ells compten en pessetes. Home, el mercat els ho posa ben fàcil. Una clemenules, una pesseta. Redó. Compte redó. Un conte, realment, el preu que rep per tanta feinada i tanta despesa. Ara mateix, el camp valencià de les taronges va d'aqueixa manera: - Gener serà el darrer mes que comercialitzarem clemenules. De fet ja van de cap a caiguda. No en volen ni en pintura. El preu que s'ha pagat? Un euro l'arrova. Un desastre comercial. Mon tio Taronger (és el cognom d'un home que en sap barbaritats del camp, que se l'estima i s'hi ha dedicat tota la vida, la vida sencera, i els ànims, i l'esperit, tota lànima dedicada al camp), doncs mon tio ja ho deia feia anys: arranqueu les clemenules, gireu els arbres d'una altra varietat. Com ho sabia? Com endevinava fa anys el desastre que ens passaria. No ho sé. Ell ho sap i no s'amaga. Al meu cosí ja li han collit les nàvels, perquè no s'esperava a tenir un desastre també amb les grosses, després del que ha passat amb les clementines. Li les han pagades, segons que em conta mon pare, a 250 pessetes l'arrova: pessetes, eh!, pessetes!, em repeteix mon pare perquè em faça la idea i els comptes d'un altre desastre anunciat: amb això no traiem ni per a pagar l'aigua ni les polvoritzades. Però s'assegura de traure uns mínims, un any que pinta ben malament per al camp. Ahir, l'Emili em deia que serà dels pitjors anys que coneix. Potser que tinga raó. No les volen ni donades, algunes varietats. Emili és dels llauradors djoves, dels joves que ha preferit de dedicar-se al camp. Jo en porte a l'escola i els xiquets diuen que són boníssimes, millor que els plàtans, les peres, les pomes, però no les volen ni donades, els comerços, i els xiquets se les mengen a grapats. Em sembla que la campanya que fem a l'escola, que en mengen les que vulguen, és també en favor de la taronja, d'una dieta correcta. La Unió i i l'AVA, sindicats d'esquerres i de dretes del pp, han fet una moguda queixant-se del que passa: la moguda consistia a plantar-se davant els supers Aldi i Lidel, i tirar en terra uns quants basquets de taronges, perquè es notés la queixa valenciana contra els supers que regalen taronges en canvi de reclam per a més productes. Els sindicats no han decidit, per pressions, de queixar-se davant el govern valencià, que tolera les males pràctiques, ni davant els grans comerços que compren taronja de fora per etiquetar-la com a valenciana. Així rebenten els preus i la nostra es queda als arbres, perquè no podem competir ni amb jornals, ni amb costos. I les cooperatives sembla que tampoc no poden competir amb el capital d'alguns comerços, que són els que, al remat, marquen preus i criteris de venda.
Com hem legalitzat les males arts i la corrupció des de dalt de tot (monarquia, governs, ajuntaments, diputacions…), qualsevol diu res. Resultat, cada terme municipal va perdent fanecades de conreu en cavi d'erms, de camps abandonats, d'un paisatge desgraciat, contra els valencians i la seua fama gunayada a pols: visca la fórmula 1, camps! -Per cert, què fa realment una consellera d'agricultura? A què dedica el seu temps? I el seu equip? I la gent que hi treballa de funcionària en el seu departament? Quan va al mercat, a quin preu compra la taronja? O potser també li la regalen els corruptes de Fontestat i la resta de gringos?
Anit, la fira de Bétera va oferir un doble programa d'interés, no solament per allò que hom presentava: Del nord i del Sud, el quadern d'un professor d'economia al cap de la maduresa professional i humana, del catedràtic Josep maria Jordan i Galduf, dues vegades president de l'Institut d'Estudis Comarcals, i el llibre de poemes d'Isabel Garcia, 'L'os de la música', una poeta jove de Pego, llicenciada i ben carregada d'energia i de bones lectures, doncs no solament per allò que presentàvem, la vesprada va ser excelsa, sinó també per la categoria de les intervencions, que van carregar de nou i de colp d'emoció la fira: la intervenció de Josep Vicent Pitxer va ser una anàlisi breu, entusiasta, del llibre del mestre Jordan, que va agrair la intervenció i la calidesa en la interpretació proposada del seu propi llibre. És un llibre que recull els articles de 2006 a 2009 que aparegueren al Levante, i són una visió tan particular com optimista d'un home que ho dóna tot per la comarca i els seus. Un llibre imprescindible al camp de Túria, d'un home fonamental sense el qual no seríem què som. Isabel Garcia va ser el contrapunt perfecte, per com ens va narrar com ha arribat a la poesia, als cànons literaris dels bons poetes que van fent-se, que basteixen, com fa quaranta anys, un futur poètic valencià extraordinari.
Aquesta vesprada, últim dia de fira, de llibres, de cultura d'aquestes festes de Nadal i reis: conferència inèdita de Vicent Partal, sobre els llibres, les lectures, els llibres digitals i el futur de tot plegat. Més o menys. Després oferim un sopar a gust, al caliu del foc, amb bons vins i millors converses: balanç de tot plegat i fins a l'any que ve.
Joan C. Martín és enòleg. Acaba de publicar un altre llibre sobre el vi, que presentà anit a la fira de l'Ateneu de Bétera. Sens dubte que vam viure un moment especial, de la fira, del Nadal, però també de la història de l'Ateneu, que és curta però molt intensa. Un any i mig de vida, si voleu, però anit vam convenir tothom que hi érem, que havíem escoltat una de les magnífiques intervencions en favor de la cultura, de l'educació, del compromís pel país, en una lliçó magistral, entusiasta, emotiva i potser que faig curt. Joan Clotaldo Martín i Martínez s'ha fet a Xest, entre famílies que s'estimaven la terra, la cultura, la dignitat. El seu oncle ja era un lector afeccionat subscriptor del Correu de la Unesco, i ell n'ha heretat el goig d'una lectura amplíssima, també l'ofici de vinater, però més encara, la manera de viure una societat que s'estimava la terra i els seus. Anit, Joan Clotaldo Martín ens parlava de la fil·loxera, de com els valencians vam ser capaços d'aturar una plaga durant més de quaranta anys, de com vam resistir com uns ciutadans moderns, contra aquella ruïna, segons ell una catàstrofe immensa, la més important del XIX a Europa, pel que fa al camp. I justament aquella manera de ser, de relacionar-nos, de col·laborar, en la conjugada que ell anomena, va aconseguir de frenar la plaga: fins que no va arribar la cobdícia, l'abús, i més trets que ara, cent anys després, han tornat a assolar el món occidental, salvant les distàncies i les maneres, que els valencians prou que ho paguem més pregonament si cap. Els vins de l'arc meditarrani, que va editar Pòrtic, una eina de primera si hom vol entendre el vi i el seu territori, i aquest 'Valencians contra la fil·loxera', d'Anaconda Editions (llàstima la poca cura en la correcció final), són petites grans aportacions a la il·lustració, perquè parlen i ensenyen més que no expressen, perquè és entendre què ha passat en aquest tros de país, els últims cent anys, per com hem perdut fins i tot el pa i la sal, i hem abandonat les maneres de ser, en canvi deles maneres de tenir, que és realment acabar nets com un plat, amb les butxaques buides i l'ànima en pena. El raïm i les varietats autòctones, d'occitània a valència, l'elaboració acurada, aleshores el quaranta-cinc per cent del camp valencià dedicat a la vinya, el treball i la col·laboració entre famílies, la subsistència, l'èpica de cada història personal, l'aparició de la conjugada, els valors culturals de la viticultura, però sens dubte la passió d'aquest home que ens va encaterinar, amb quatre pocions que després van obrir la nit cap a més converses, amb quatre ampolles de cellers valencians que ens van regalar un tast agradós i culte, pels llibres, la paraula, el descobriment i el regal que anit representà ser a la fira de l'Ateneu. amb Joan Clotaldo Martín. Això ja pagava l'esforç sencer d'aquests vacances dedicades als llibres i a la música. Per molts anys.
Primera vesprada amb llibres i presentacions a l'Ateneu. Tornen Roser i Clàudia, dues joves blocaires que ens expliquen les novetats dels seus blocs, Atenea i el Racó dels rosegadors, que coincideixen amb lectures d'interés, textos i continguts sòlids d'una alliçonadora pràctica del per què dels blocs amb contingut. Dotze anys i onze, que valdrien per bescanviar l'índex lector del país, per assemblar-nos als finlandesos, pel que fa a la cultura del llibre i als resultats PISA. Hem tornat a convidar-les un altre dia de fira, que esperem tinguen una major audiència, com mereixen totes dues; potser que siguen una part fonamental de la nostra fira, amb aquell tot didàctic que oferim.
Avui, si és 28 de desembre, serà una altra parella que farà els honors a l'Ateneu de Betera: la periodista Maria Josep Picó presentarà 'Clàudia i l'esperit de la muntanya', editada per Andana. L'editor, el jove Enric Peris, explicarà el projecte editorial, tan jove com arriscat: editar des d'Algemesí, ara que són patrimoni immaterial de la humanitat, segons la Unesco.
Demà, 29 de desembre, l'aposta és l'educació. A l'Ateneu, presentem un bloc educat, de Francesc Raga i Empar Martínez, professors de secundària de l'escolagavina. Una aposta sòlida per debatre sobre l'escola, els joves, i algunes consideracions o tòpics que ja no serveixen i, malgrat tot, encara fem servir en excés, els mestres. Després serà el moment de 'Els pobles edetants', amb els Domínguez, pare i filla, com a amfitrions de la cambra noble de l'Ateneu. Com que ens havien fet arribar una certa angoixa, avui kl'hem farcida amb més novel·les per a adults i bons lectors.
Programa de la fira del llibre, durant les vacances de Nadal, a l'Ateneu de Bétera. 22, 23 i 24: obertura, presentació de la fira, concerts, entre més propostes. El 23, extraordinarai concert de Mediterraneum, música i literatura del segle XIV, amb David Catalunya, Aina Martín i Anna Danilevskaïa. Dels còdex anònims de la cort de Xipre als kiries de la Seu de Mallorca i altres anònims, sacres i litúrgics i també de profans. Després un repàs al rock amb Rock en Bena (de Benaguasil).
27 de desembre: els blocs literaris i les blocaires joves: blocs que presenten autores, novel·les i propostes de lectura digital. Els llibres digitals i els llibres en paper.
28 de desembre: Maria Josep Picó, periodista especialitzada em medi ambient, presenta ara un conte infantil lligat en la vida de respecte per la muntanya: Clàudia i l'esperit de la muntanya, d'Andana edicions. El mateix 28, Enric Pèris presenta el projecte editorial Andana, joves emprenedors que arrisquen diners i temps en llibres i cultura en català.
29 de desembre: 400Colps, un bloc sobre llenguatges audiovisuals adreçats als joves, i Un bloc educat, la reflexió pedagògica necessària, punyent, sense concessions. Francesc Raga i Jordi Orts, mestres, presenten les novetats sobre el debat a l'escola i en favor de l'escola. A continuació, presentem 'Els pobles edetans, parlen els uns dels altres', editat per l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria, amb Joan Domínguez, Neus Domínguez i Josep Fornieles.
3 de gener de 2012: presentem 'Comunicant la revolta' de Xavi Ginés i 'Valencians contra la fil·loxera' de Joan C. Martín, enòleg i escriptor de vins i altres desmotius: a continuació Tast de vins dels país, amb més considerants.
4 de gener de 2012: presentem 'De nord a sud' de Josep Maria Jordan, catedràtic d'economia, que fa una nova aportació en format de dietari de la seua visió particular del món. Després presentem l'última guanyadora del Vicent Andrés Estellés, Isabel Garcia: poesia i lectures per Nadal.
5 de gener: balanç de novetats: què diuen els diaris especials sobre les novetats dels llibres del país: Vilaweb i els altres. Amb Vicent Partal: cap a on pega la literatura en paper.'
Aquest és un programa flexible, al qual anirem afegint més activitats, actuacions musicals, lectures i propostes segons van arribant encara a l'ateneu.
Només tenim llibres en català, potser que siga l'única fira del llibre de tot el territori que ho planteja d'aqueixa manera: els altres llibres ja tenen molts canals i molta publicitat per fer via. Si voleu passar-vos-hi a triar i remenar, tenim un bon assortiment d'originals i de traduïts. I tota l'obra completa de Valor.
Hi col·laboren Consolat de Mar, l'Institut d'estudis Comarcals del Camp de Túria i l'escolagavina. Organitza, l'Ateneu de Bétera
