Massamagrell. A la casa de Cultura hi ha un pati de tarongers bords, mel per acollir aquest segon concert públic de la banda folck més jove d’Europa (el risc de dir-ho així tampoc no pot fer mal a ningú). Són trenta músics i prompte en seran més de quaranta, joves entre vuit i quinze anys, amb el reforç d’un parell de professionals força entusiastes, Moncho de Catarroja i el Xino de Foios, i encara amb l’ànim i l’esperit de Tres fan Ball que volen crear escola ací al Sud amb l’objectiu de consolidar una banda que escampe pels pobles valencians tanta música com hi ha alçada al rebost.
Hi ha diverses bandes de gran qualitat arreu del país, però aquets és el primer intent reeixit de formar-ne una de llavor tendral, encara aprenent de la pròpia banda, però amb l’experiència de dos concerts a l’esquena amb aquella edat, i partint del desert cultural de les nostres institucions. Almenys pel que fa a la música del país. Tot l’esforç de Pont Folck i els seus mestres és gratuït i altruïsta.
La música dels xiquets: una escola de joves que comencen a caminar amb l’esperit del Vicent Torrent, Pep Gimeno i Miquel Gil, amb els Obrint Pas al retaló. En vuit dies, Pont Folck començarà les segones colònies de musica al Mas de Noguera (Alt Millars), amb la incorporació de quinze joves intèrprets nous. Això ja serà una banda que creix i consolida una de les experiències de futur perquè el tresor de música popular puga eixir del calaix i vaja, malgrat el PP, escampant-se pels nostres pobles, si és que tenim la sort de deixar arrelar i créixer la nova.
Pel que vam poder veure ahir, a Massamagrell, aquesta banda podria ben bé farcir les nists d’estiu de molts pobles amb més qualitat que no la que ens tocarà patir de mala manera, els dies de festa i la vuitava. Exemples de torpesa hi ha arreu i no cal explicar-los tots.
Malgrat les misèries dels valencians, n’hi ha escletxes per alenar amb dignitat. Llarga vida a la jove banda.