Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 24 de maig de 2008

Intercanvis (2)

Comencem la jornada, després de les presentacions, amb el treball de tallers. Som al parc de Vallparadís, a Terrassa, els uns a l’edifici del museu, els altres a la Muntanyeta. M’han encomanat que coordine el taller de ràdio, i malgrat que els he dit que no n’he feta mai, em diuen que no em preocupe: hi haurà dos professionals fantàstics d’XTEC Ràdio, el Pitu i el Ramon. No s’equivoquen, són dos grans professionals que, ho comprove de seguida, saben què fan: maneguen amb els xiquets de manera fantàstica. Tots dos van adobant tècnicament la taula, i ànimen els alumnes perquè vagen pensant el programa que faran. ‘No feu aquesta cara, sou vosaltres que fareu sols el programa de ràdio.’
Els locutors tindran un parell de d’hores per aprendre, per dominar la tècnica, per fer el guió, per enllestir i eixir en directe, a través de xarxa i de l’XTEC.

Gerard, de Palma, Ricard, de València, Gabriel, d’Eivissa, Judith, de Sant Bertomeu (Osona) i Helena, de Terrassa, són un equip de locutors divers, entre nou i onze anys, una diversitat fonètica que no trobem al llarg de les ones de les nostres ràdios professionals. Són fonètiques diferents, riques de matissos, d’una mateixa llengua que avui mateix mostra en aquesta experiència tota la potencialitat de l’escola, i d’una ràdio infantil que fa una lliçó i un envit a la ràdio adulta, a Barcelona, a València, a Mallorca, l’experiència pagaria cada dia. TV3 mateix, prohibida al sud pel govern Camps, defensada a ultrança per molts col·lectius valencians, mai no s’ha atrevit a oferir aquesta riquesa de veus a la vegada. Solament de veure com s’han entés, els xiquets, com han sigut capaços d’organitzar-se per fer ràdio, val tota la lliçó d’avui.

Davant la resta de participants dels diferents tallers, han fet el directe a l’hora convinguda. Tret d’alguns detalls, l’experiència té un nivell professional molt acceptable. Solament aquesta mitja hora de programa, de provatures, d’entusiasme per l’aprenentagge, ja pagava el viatge.
El Projecte Intercanvis és una mostra per com les coses ben fetes tenen resultats excel·lents: no fóra exagerat dir què malgrat la nostra història, tenim poques oportunitats de trobar-nos alumnes de tots els territoris que conformen el país. L’experiència encara no té el suport suficient, malgrat la seua importància simbòlica, i l’entusiasme de la Rosa Boixaderes, emocionada en les paraules de tancament de la Jornada, de veure’s tot de xiquets, al·lots i nens, en un acte senzill que aplegava més que alumnes d’escoles. Tret d’Omnium, Vilaweb, Escola catalana, o Escola Valenciana, poques institucions i encara menys polítics van venir a fotografiar-se. Deuen penar que una trobada d’una quinzena d’escoles del país no és suficientment productiva per als seus interessos.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de mestres d'escola per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent