Ulisses20

La infrastructura contra la llengua, direu. Feta a posta. Un complot de serveis contra el país. Una conxorxa de mancats d’esperit, de creminals que ens volen poc, malament, el pitjor dels mals. Ignorància. Quant de mal no fa la ignorància, redéu. Mala llet també. Poca voluntat de res, que els veus mentre caminen, que sembla que no poden desplaçar-se, que van sense esme. Una voluntat de cagadubtes, de bocamolls, de pixar-se damunt, de tan poca força com arrosseguen. És això mateix, que a la testa de centenars de persones responsables no els cap que les coses puguen ser d’una altra manera. Perquè no s’entén. No es pot entendre que ho vulguen fer tan malament, tan a la contra del país on viuen. Ara, que ells pensen que viuen a Espanya exclusivament (quin paper tenen també, pobres), i la resta no els compta per a res. Mentre escric aquest apunt, de matinada gairebé, repasse la cara de cadascun dels actors i els veig com d’orgullosos s’han de sentir, uns pollastres, per la feina que fan. Per com endrecen, fan i desfan, sense criteri, amb descriteri. Però conec aquelles cares, i les persones que els dirigeixen, i ja imagine que no n’hi ha ningú que els explique que les coses podrien ser d’una altra manera. Em demane on els busquen. Collons, on troben aquest arsenal de pega, tan poc formada, tan poc llegida, escassament culta? Res, com si sentiren ploure, com si l’escola, la bona escola, no hagués passat per ells. O pitjor. Que hagués passat i no s’hagueren adonat. Tanta mala sort no la pot portar cap més vent. Demà ja continuaré.