Ulisses20

Anit es va lliurar el Premi Cavanilles 2008 a la Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals del País Valencià, que també forma part de la Federació d’Instituts dels Països Catalans.
No menys de vint Institucions diferents eren presents a l’hotel Reina Victòria, al carrer les Barques de la ciutat de València, entre les organitzadores de l’acte, el Centre Excursionista de València i l’Institut Valencià d’Excursionisme i Natura, a més de la Federació i la representació de dèsset Instituts d’estudis (l’Horta Sud i Nord, Camp de Túria, la Valldigna , Alfons El Vell, el Centre d’Estudis Contestans, la Foia de Bunyol, els Serrans…). Un cabàs d’institucions precàries, humils, però perseverants a fer un paper important per cobrir el buit que les Institucions oficials no fan, ni ganes que en tenen. Representem més de tres mil persones dedicades a l’estudi del patrimoni, de la cultura, de la defensa i la protecció del paisatge, de l’arquitectura, de l’ús de la llengua, i tants altres propòsits com aplega tant de voluntariat d’un país que, d’una altra manera, se n’aniria més de pressa. El paper d’aquets Instituts, que algú va titllar una vegada de Clubs de poetes vells, gairebé retirats sinó completament morts, és incalculable, pel que representa de dignitat i de compromís al servei d’una societat que no agrairà mai l’esforç i el coratge de d’aquesta gent. Sobretot perquè som una societat desestructurada, acomplexada, amb uns desgoverns, de dretes i d’esquerres, de pp i de psoe, que mai no han ajudat suficient perquè l’esforç de centenars de jornades d’estudi, de congressos, d’itineraris urbans i de natura, de publicacions i manifestos, de formació perquè la gent en fos més culta, més feta, no costaren la meitat d’esforç. Solament que la meitat.
Tants diners com es detinen a fer el tòtol, i tant com patim per organitzar no res!

Juan Manuel Ferrís, que feu un passeig entranyable, agraït sobre la figura del naturalista Cavanilles; Carles Ferris, que feu la lloa dels Instituts, i sobretot d’un dels que més coneixia i amb el qual havia treballat per la protecció i estudi de la Calderona, l’Ideco del Camp de Túria; l’acidesa impertorbable d’Alfons Cervera, i el valor de Josep Vicent Frechina, que va recollir el premi (l’Horta Nord ostenta ara la presidència de la Federació), que ens va convidar a repensar els reptes dels Instituts en aquest inici de segle, van anar desplegant tot de discursos de manual, com una queixa contra l’absència, notable, d’algú de l’Administració valenciana, del desgovern valencià actual. Massa cultura, massa estudi i massa comarcal tot plegat, per als pocavergonyes de Rita i Camps, o qualsevol sicari de la cultureta pre-fallera, devien pensar, perquè les Institucions organitzadores meresqueren la seua presència.
Anit, sense embuts, el Centre Excursionista de València va fer una lliço magistral, de com fóra una València culta, formada, intel·ligent, de grans fites.

Mare quin somni.