Ulisses20

La violència enregistrada ensenya com som, en el fons. I no ens agradem. No perquè no sabíem com érem, sinó perquè els altres, més internacionals i més cultes sens dubte, ara també coneixen la nostra manera de ser. Que és ací on els dol més i on cou realment la ferida.

La pel·lícula de l’agressió al metro ha mogut cel i terra, i ha fet anar de corcoll jutges i fiscals (quina tropa), ministres, periodistes, cosins i tota la corda del bou ja passat pel piló. Ben plegat, després que el fiscal arribés tard ?aquests també mereixen fer-se un talladet?, i que el jutge digués: ?si no hi ha ningú que el denuncie, jo em rente les mans, perquè si hagués atemptat contra el rei, contra la corona, contra el parrús de la princesa o contra la postureta de l’innombrable, llavors sí que actuaria sense més proves, ni ordres, ni lleis. Que contra catalans o bascos, en la seua majoria euskalduns, no tinc dubtes. Però als violents comuns ?continua explicant el jutge?, els empara la llei i la marededéu.

La urgència amb la qual, en segones núpcies, volen fer tancar aquell gànguil de jove, per tros d?humanitat poc modèlica, ha destapat com som en realitat, com anem de despullats, els mínims que tampoc no ens sobren, i la pocavergonya de país d?ensenyar que som. Però maleïda siga la sort de la selecció, ho han vist pel Youtube, i això ha arribat a Europa i al món sencer. I la ministra mateix d?aquella nació insultada ha dit: ?ves, encara me’n vindré jo a adobar què passa a Spanish, després de la conquesta i la colonització, que aquells quixots es pensen que són encara atacant molins i no arriben ni al forat del cul. I ella, ministra patriòtica dels seus, amb el cònsol, i l?acompanyament que la dona necessita, han arribat aèriament sense dificultats.
I unes hores després, aquell desgraciat que es feia la cerveseta a la barra d?un bar, descarat i provocador, com si mai no hagués trencat un plat, avui ja és a la garjola. Al calabós de les ments brillants de l’univers. I segur que no ho serà suficient temps, el fatxenda, malgrat que n?estigués vint anys seguits.

Em demane com és que altres gànguils de semblant o pitjor calibre, que apallissen valencians, o han posat bombes, o amenacen a cara descoberta homes i dones senzills, i ataquen casals, universitats, associacions o altres àmbits d?honor, continuen lliures i indemnes, que alguns fins i tot ens van insultar en la darrera manisfestació i ens van tractar de gossos, davant mateix la policia d?ells, i davant la cara descoberta de tothom, però són tractats com uns milhomes i ningú, ni jutges, ni fiscals del talladet, ni ministres del fervor patri, ni consellers, ni cònsols, no els diuen mai res de res; al contrari, amb el silenci i la no actuació, que és permissivitat, els animen a continuar agredint i fatxendejant d?energúmens feixistes del XXI valencià. O poster és que ens haurem de disfressar també, nosaltres, d’indígenes de la terreta?

Contra els valencians tot és tolerat. Permés. Perquè aquelles agressions de sempre no són, segons qui governa, jutja i pena, ni atacs racials, ni sexuals, ni de gènere, ni d?ètnia. Els valencians que defensem una identitat no espanyola, som blanc tolerat d?espanyols, de dretes o d?esquerres, de demòcrates i de feixites, i en això sí que són capaços de convergir. Som agredits amb la major de les impunitats, només de parlar valencià. Vés que guanyem.

‘null’