Ulisses20

El títol em recorda la fira de Frankfurt i el Totxanes (tot de gent explicant-se històries). Ho diu Salvador Cardús, impagable discurs a València, sobri, clar i de lògica de calaix, que parla de la funció dels mestres, dels mestres que han d’ésser sobretot bons comunicadors: un mestre ha d’ésser un bon narrador d?històries.
Per començar, Cardús diu que cal desdramatitzar el debat sobre l?escola. Traiem-ne ferro. Perquè aquesta confusió entre mestres, pares i alguns mitjans, que volen aparentar que en saben molt, d?educació, es resoldria en gran part amb un colp d?efecte: disminuint tants objectius i tanta responsabilitat com li confiem, que l’escola sembla que ha d’adobar la societat per complet. I és que va massa carregada de retòrica, massa vestida de discurs, i a la vegada amb tantes idees que no ens aclarim a respirar. Sabeu?, diu Cardús, feu anar solament aquelles idees que valguen. No carretegeu tanta responsabilitat i buideu l’arbre perquè l?aire vaja més fluïd.
Al remat, si alguna cosa defineix el mestre, el bon mestre, el bon educador, és la gran esperança que diposita en el futur, i sobretot en el futur dels joves. A més, prou de mites i falses etiquetes, ja n?hi ha prou de dir que els pares han dimitit de l?educació. No és cert. Mai de la vida no havíem tingut tanta reflexió, tanta gent a l?escola, i tants pares preocupats per la feina de ser pares. Solament que caldrà aprofitar la sinèrgia col·lectiva, tant de bo que comuna, per trobar l?aigua clara entre tots. Amb tot, ara sabem que no hi ha un únic camí, ni una única escola, que mai més no tindrem una uniformitat d?idees o de valors.
Un consell per als mestres, per als mestres joves que comencen: conteu històries, narreu, convertiu-vos en uns bons comunicadors.