Ulisses20

Damunt, en la vida diària, hem de patir els pocavergonyes. Ha aparegut el resultat d’uns estudis que fan balanç de com va la sanitat valenciana: som a la cua d’Europa. Breu i clar. No pel que fa a la professionalitat o l’atenció, però sí pel que fa als recursos que s’hi destinen. Res que el ciutadà no sabés, malgrat que els mitjans i els polítics vulguen esbombar que tenim lo milloret del món. Pel que fa a la decència, hi ha hospitals valencians que no compleixen els mínims, que a Europa ja els haurien tancat.
Pot passar que tingues el fill amb febra tan alta que arribes a necessitar una atenció hospitalària urgent, que la casualitat decidesca que l’hospital de la Ribera és la teua referència. Malgrat que la temperatura del xiquet passa de quaranta graus, ja et diuen que has de fer-hi nit, però també avisen que ells no tenen llits lliures, ni habitació, ni res que s’assemble: fins i tot poden dir-te que, si vols, tenen una cadira i que agafes el xiquet al braç, perquè no tenen bressol, ni cabàs, ni un maleït sac per tirar en terra. Ells no tenen la culpa, argumenten, que els diners siguen per pagar la Copa Amèrica, o fer un circuit urbà de fórmula 1, o per apadrinar equips de futbol anglesos. Van desbordats. Tant se val. Perquè després de deu hores de cadireta, quan ja ha passat el moment més greu i el metge decideix d’enviar-te a casa, a tu i al fill, series capaç de denunciar com som els valencians de ben parits.
Sort que déu no juga a daus, perquè hi ha responsables que mereixen de saltar-se el pas de l’hospital i reposar directament al cementeri.