Ulisses20

?Sí que bell comença el jorn, el jorn de la batalla?. Bod Pa
Camp de Túria ?Camp de Llíria que deia sempre el professor Rosselló. Llíria, que avui es posa a l?esquena el país per cantar, el clam als peus de Sant Miquel, llaor del cavaller contra els botiflers que han venut València, que van conquerir tres-cents anys enrere, i senyoregen lliures, amos i traïdors, que esbomben la burla i la coentor provinciana de rics i d?idiotes. Des de Llíria, el clam de la nit, que sonen bandes, de música furtiva i corns de batalla, i llances i trompetes contra tants anys de desfavor i pena? A favor de la llengua, Al Tall, els músics, els membres d?un institut que han fet mans i mànegues per ordir un concert, que sembla més una trama, un complot contra el decret, els decrets que venen de ponent, i de dins mateix, contra els valencians.
Pensant maneres, que diu Casasses, que canta Miquel Gil, amb la Primitiva que és el Clarí, aquesta nit, des de Llíria cridem que no som bàrbars, que som d?aquesta era, que tenim papers i frontera, i una bandera, amb aquesta llengua i aquesta cara.
Ara em dutxe i puge fresc cap a Llíria, a explicar què som: vindran de Bétera, de Nàquera, d?Olocau, de la Pobla, de Benissanó i Vilamarxat, de Riba-roja, Palma, Torrent i Benaguasil, de Picanya i Casinos, de València, de Barcelona, ai, que vindrà la gent a Llíria a convertir el crit en clam, en bandera grossa, a dir-los que som, que serem sempre malgrat la desventura, la dissort, i tanta pena com ens vam jugar fa poc i ens juguem cada dia.
Pensant maneres, des de Llíria, que canta Miquel Gil, Sant Miquel, que avui és la veu del país després d’Ovidi, amb permís del Botifarra, i escriu Casasses, amb l?emocio que encara els pobles diuen i viuen, carrers i places de gent que no ho sap encara, que calla. Amb el país a l?esquena, Llíria, pensant maneres per fer-ne front tres-cents anys després.
Que Llíria aixoplugue el cant, i després València. Perquè som i serem.