Cada casa que agrane un tros del carrer
Comencem a tenir algunes respostes davant el fracàs de diumenge 27. Però són tan tímides que no quallaran de cap manera. Ja ens sabem com funcionen aqueixes coses: ?sí, he posat a disposició del partit el meu càrrec. Això alguns, que els principals responsables del psoe valencià encara no han dit res. Calen dimissions i no res d’esperar a veure si el partit, que en la gran majoria és el propi líder (!), l’accepta o l’obliga a continuar fins al nou fracàs electoral. No han d’haver-hi mitges respostes, a treballar des de la base, els uns i els altres, i cares noves. De viure de rendes en saben molts, però això no mai farà avançar l’alternativa. Que enderrocar el pp no l’és, sinó el primer pas per construir un model de política.
Encara sort que n’hi ha dues coses que juguen al nostre favor: l’una, hem arribat a perdre tan exageradament, que és difícil de fer-ho pitjor. I dues, la catarsi que es puga crear de tot plegat, quan ells s’assabenten d’on els ha portat una victòria tan grossa, farà reaccionar l’esquerra i els nacionalistes i començarem de veritat a fer política col·lectiva, d’unitat popular. Hi ha models, que amb les seues grans diferències, ens haurien de fer pensar noves maneres, van nàixer del no-res, i amb menys recursos que no nosaltres: Nafarroa Bai, el BNG i i el Cup. Amb les seues singularitats, són models a estudiar, perquè en podem aprendre molt.
I tot això a força de rebre cada dia, que fins i tot els perdedors, potser perquè se’n senten responsables, ens diuen de maricons a l’alça. També diuen que no en sabem ni un borrall. Doncs per això mateix, potser, estem tan disposats a col·laborar-hi. Altruïstament.
I per això cal un poquet d’imaginació per a crear un nou model
diferencial a l’actual. Hi ha les experiències que tu apuntes. Aquestes han de
ser utilitzades no per a copiar sinó sota la perspectiva que es pot arrelar
amb força. Fins ara molts han pensat que canviant-li el nom a la cosa era
suficient per a vendre’s quan ninguna formació s’ha plantejat seriosament que
tan sols menys d’un 5% dels seus votants són militants fidels. Cal tancar ràpidament
el parèntesi de les darreres eleccions doncs així donaríem el primer pas per
que les idees inunden el nostre cervell i recuperar l’esperança.