Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Els valencians també estem intervinguts

Durant uns anys, ha tingut èxit l’expressió “infrafinançament dels valencians”, fins i i tot el pspv va adoptar-la per reivindicar-se en manifestacions, campanyes, eleccions o altres afers interns del partit. A tothom sembla que li venia bé, dir que els valencians estem tan mal finançats, perquè en realitat ho estem encara més que no es diu, per apuntar-se al carro de la reivindicació valenciana davant l’estat. Ves, que la campanya va tenir fruits abundosos i va premiar la idea i els seus defensors. En canvi d’això, ningú no deia que, realment, els valencians estem intervinguts per espanya, en una falsa autonomia que no deixa respirar si no els convé a madrit, mane qui mane allà enllà. Potser que si fem bondat, ens diuen, respirareu fins que ens conviga, perquè d’una altra manera, us aplicarem la corretja al coll i us escanyarem la petita llibertat que penseu que teniu per ser valencians amb una identitat de fava. Efectivament, la nostra identitat és de faves, i per això el respir no amaga mancances, necessitats i situacions de desequilibri que clamen el cel. Però tant se val, si espanya no vol, i no ho vol de cap manera, els valencians no respirem. Ni de valencians (la nostra primera necessitat), ni d’espanyols de tercera (això qui ho vulga que ho compre, que n’hi ha mercat i ofertes ben grosses cada dia. per viure-hi agenollat, sempre n’hi ha voluntaris).

Però no tenim intervinguda només l’economia, que no som idiotes, sinó tot allò que pogués fer que els valencians fórem ciutadans europeus de primera: la seguretat, les infrastructures, l’empresa, el camp, la cultura, l’escola, fins i tot la religió, o la festa, o la llibertat d’expressar les idees, estan intervingudes per espanya. I segons ell, muts, muts i a la gàbia, valencians, perquè encara podria ser pitjor. Tenim tan a dins la pell la submissió, a la dictadura espanyola, que cada dia som més immunes, més frívols, més faves. Sense adonar-nos-en, hem tornat quaranta anys enrere, i encara sense aquell esperit de llibertat i reivindicació d’aquells dies. Submisos i colonitzats mentalment. I l’estiu per endavant.



Aquesta entrada s'ha publicat dins de General, males arts, RepúblicaValenciana per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent