Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 27 de maig de 2019

Quants anys fa que votem?

No sé quantes vegades he votat, per això i per allò, però mai, ni una sola vegada, he eixit satisfet. Potser perquè no valdria de polític de partit, o perquè no tinc la fel de ferro o estómac suficient. Avui, si fa no fa, l’alegria va per carrers. Per exemple, a Bétera seran les urbanitzacions dels ricots, les que decidiran si Cristina continuarà de batlle, malgrat que ha obtingut la majoria de vots que es disputaven i una majoria de regidors. Però ves que amb la feina feta i amb l’equip que enguany presentaven em demane com és que no han tret el triple de vots i el doble de regidors. M’ho demane perquè sóc optimista i aquest equip ho havia guanyat a pols, amb tanta feinada feta, una economia que ja voldríem tothom tan transparent i unes inversions preparades que podien deixar el poble preparat per al s. XXI. Però ai, hi ha les urbanitzacions dels rics, que han tret cresta i ara ja diuen que regalaran el comandament de la tele a qui els done més diners. Ho diuen així, sense embuts: doneu-nos el 40% del pressupost per gestionar-lo nosaltres i ja us deixarem que feu vosaltres de batlle. Ho va dir Josep Sorribes, fa trenta anys: les urbanitzacions a Bétera us faran perdre el cap i el sentit de poble.

Pel que fa a Catalunya tinc un parell de disgustos, això pel cap baix: l’un és que els valencians hem votat poc Puigdemont i Ponsatí (ja sé que no n’hi havia cap publicitat, que tot era contra i cavernari). Però jo esperava menys 155 i més vots per la llibertat. Malgrat la presó i l’exili dels líders, que no podien fer campanya en directe, ni a espanya ni a TV3, que de vegades també semblava espanya, cada dia. I encara un altre disgust és que Jordi Sebastià no haja aconseguit l’objectiu de ser a Europa, en canvi que molta gent encara vota el partit més criminal a la Unió Europea: el pp. Com és?, com és possible que malgrat la corrupció, els enganys, la desviació de fons, les campanyes il·legals, tant de robatori i ineficàcia, com és que n’hi ha valencians que els donen suport? No ho entenc, aquest servilisme i flagel·lació, si no és que els valencians, molts valencians, no tenen remei si no és posant-los una traca al cul.

Ara me n’aniré a dormir, si puc, o a fer-me una cervesa, a veure si els de Bétera acaben de fer recompte, que semblen els últims en arribar al 100% de l’escrutini. Sort encara que Josep Carles va publicant les dades en comptagotes a través del seu compte de twitter.

Com voleu que estiga content, xa ni una vegada, ni una de sola. Així no arribarem mai a la República Valenciana!



Aquesta entrada s'ha publicat dins de camp de túria, curs18_19, General, RepúblicaValenciana per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent