El poeta Alpera i els altres (2)
«El pare, congelada encara l’ànima per la derrota
I el fred de la batalla de Terol, comença a embarbollar-se:
—Stanbrook, Stanbrook!, inintel·ligibles mots per a un xiquet.
Archibald somriu des de l’altra vora de la mar.
El gal·lès continua somrient-nos.
Recordarem per sempre, Archibald, la teua gesta,
La teua flor de coratge per lluitar contra les botes del feixisme.
[ara que encara lluitem contra el 155, i reclamem democràcia,
a la teua memòria, Archibald]
La cartografia dels poetes també és una poètica necessària. La música, els referents, les musses, els llibres que lligen, tant com estudien… Les antologies representen el testament final, en vida. Una donació, va dir el poeta Antoni Ferrer. Totes les Ítaques d’un poeta no en fan una de prou abastable.
El poeta declara la seua intenció política. Amb vuintanta anys a l’esquena té aquesta llibertat: «quan em van demanar una traducció, vaig exigir la versió original en primer lloc, sobretot quan em van encomanar la versió espanyola. Perquè jo mai no he renunciat al català, mai.»
«Vaig viure un sentit democràtic als Estats Units que ací ni coneixen. Perquè viure i lluitar a Alacant no ha estat fàcil.» El País Valencià no ha estat fàcil mai. Ningú no ha dit mai, que el nostre país ho seria. Segons Alpera, ara vivim una situació extrema a Catalunya. Hi perilla la democràcia i només Europa podrà salvar-nos de la burrera. Cada dia ho comprovem, amb el 155, amb el perdó als bancs (els lladres més grans de l’època moderna a Espanya), amb el càstig a la llibertat, amb l’amenaça contra els mestres, amb la impunitat feixista, amb una justícia de per riure, la necessitat dels poetes, que tornen a mostrar-se contundents, necessaris: tots aquests inútils de la política espanyola, encara no han denunciat l’assassinat dels poetes Lorca, Neruda, Hernàndez…
—cobriu-me com Neruda, amb llençols de blau
—vint-i-cinc banderons de la tremolor arcana
i un cor tan gran com el teu, federico
—Amb fe i coratge endinseu-vos dins la Mar
dels Sargassos, a la recerca de la insigne Atlàntida,
aquella que configurarà el perfil definitiu del rostre.
Amb vuitanta anys, Lluís Alpera és una altra descoberta.