Ulisses20

Ara vindran a pels mestres. Els feixistes vindran a pels mestres —el govern d’espanya, la justícia, la policia…—, perquè els mestres són una altra clau de volta “clau”. La clau de volta de l’educació. Sense els mestres, l’escola fóra menor, com si anés mancada d’una pota principal, incompleta. Com si li robaren l’ànima. Vet ací el coratge dels mestres. Com són de principals en el present, en aquesta República.

Ara vindran a pels mestres. Han començat a perseguir nou mestres d’un institut que són acusats de debatre —Què es pensen els feixistes que fem a l’escola, sinó debats damunt debats!—, acusats de parlar de democràcia, de valors, de drets bàsics. Com pensen que entrenem a viure en democràcia, si no és fent participar els alumnes de la vida tan diversa de l’escola? Com agafaran responsabilitat, respecte i honestedat, els xiquets, criteri i pensament, si no és fent-los viure aquests valors i practicar-los cada dia?

Ara vindran a pels mestres. I els jutjaran per jutjar l’escola, perquè els fa por que aquesta escola jutge la violència, l’agressió, la tolerància de la impunitat o la mala política. Voldran posar contra les cordes, una altra vegada, l’escola de Ferrer i Guàrdia, de Freinet o de Maria Montessori? Es pensaran que abandonarem els principis de l’escola lliure, de l’escola Nova, per les seues amenaces feixistes, vinguen d’un jutjat, vinguen del govern civil o vinguen d’una casa monàrquica podrida i corrupta?

Què en saben els idiotes, sobre Dewey, Decroly, Ferrière o Cousinet, què en saben, aquells torpalls del coneixement contra aquests mestres que van obrir l’esparança de l’educació universal, compromesa, investigadora i brillant? Què en saben els violadors, els agressors, els assassins, dels mestres que han fet avançar l’escola dia rere dia, any rere any, en favor dels infants, de l’emoció, de la descoberta, del compromís pels desafavorits o les dificultats d’aprendre? Què en saben aquests delators de la mort, davant la vitalitat de l’escola?

Ara vindran a pels mestres. Aquest nou mestres que faran passar pel jutjat per la voluntat d’ensenyar, d’aprendre amb els xiquets, amb els joves, per l’esperit de voler-los formar l’esperit crític, punyent, en l’inconformisme davant la fórmula o la comoditat, en el neguit de voler saber-ne més, de voler compartir com aprenem i què, si no és posant en qüestió la pròpia feina del mestre i de l’escola…

Ara vindran a pels mestres. En el segle XXI, com van fer contra Freinet, o com van assassinar Ferrer i Guàrdia, com van fer a tants de mestres republicans, assassinats, deportats, exiliats, perseguits per un dels moviments més foscos i criminals del segleXX, el franquisme. Vindran els hereus d’aquell franquisme pudent, els Zoido, Millo, M.Rajoy, els Lamela o Llarena, a pels mestres: brandant un bastó, una espasa, una balança judicial amoral i vergonyosa.

[…]

Però els mestres serem ací, a l’escola. Drets i joiosos, fal·libles, valents i entusiastes, a cada classe, als departaments, als claustres, serem al pati, a l’entrada, als laboratoris, al gimnàs, serem els mestres, a la biblioteca, a la cuina, serem els mestres amb els pares, i amb els xiquets, en favor de l’escola i del país. Serem els mestres.

Com cada dia, treballant-hi per l’escola i per un futur digne, lliure, plenament democràtic.