Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Com ens deixem envair pel 155

El 155 que tothom portem dins, tret d’excepcions valentes i coratjoses. Voluntàriament i involuntària. La censura en una exposició d’art. La mentida constant als mitjans espanyols. La manipulació a les televisions. L’acomiadament de periodistes. El setge a les revistes d’humor. El silenci imposat en premis de cinema. L’acaçament a polítics. L’amenaça pública (i púbica) del govern espanyol cada dia. L’amenaça corrupta de la justícia espanyola. L’amenaça de la guàrdia civil. La impunitat de les xarxes si són del caire dreta-dreta…

Tothom ens hem incorporat un xip d’alerta: això, no. Ara, no toca. Compte que vindrà el gos! I el gos pollós va fent, arribe o no. Què en fa de feina, caguen la pena! Ahir vaig viure això a Aldaia. Després de presentar-lo en un valencià pulcre i ajustat, el psicòleg Jaume Funes va decidir d’adreçar-se a un auditori de dos-centes persones en espanyol. Va pensar que no l’entendríem? O va decidir que li seria més còmoda, aquella llengua a València? Potser va decidir que, en espanyol, ningú no l’atuiria, perquè allò era una decisió premeditada. Baixes en cotxe o en tren a València, a posta baixes a fer una conferència que fa mesos t’han encomanat, i no pots arruixar: “mireu, us parlaré així o així, com qui es beu un got d’aigua, sense pensar-hi… I qui ho paga és una de les llengües. Vaig demanar a l’organització si havia donat cap consigna… Ca, ell mateix ho havia decidit, ell tot solet i el 155 que cadascú portem tan endins.

Al meu costat una mare jove ho va dir: “per què no s’expressa en la seua llengua, si es trobarà més còmode”. Còmode?, fins i tot en el debat, la primera de les preguntes va ser en valencià —una dona jove, policia local, va demanar que… La resposta del professor Jaume Funes també va ser conscient, en espanyol, com la resta de respostes.

Avui mateix tenim debat a l’escola, per això, per l’ús espontani del castellà de gairebé el 90% d’alumnes, d’infantil a secundària. La llengua d’aprenentatge a l’escola és el valencià, però la llengua que va apoderant-se entre els alumnes no té rival. No n’hi ha models, ni cultura suficient. L’assetjament, la pressió, l’ofeg, tot és gros i gravíssim. Cada mitjà espanyol ja ho sap. Quin paper fa. Per això mantenir la prohibició de TV3 al País Valencià, és d’una torpesa política que atempta contra l’escola i contra la llengua. A consciència!. El cinema. Els videojocs, les misses, els centres comercials, els parcs temàtics… Els refillets del govern d’espanya ja poden pensar a imposar, burlar-se’n, insultar-nos. El 155 lingüístic se’ns ha instal·lat com un cromosoma difícil de combatre, si no actuem com en el càncer.

Perquè tenim instal·lat un càncer de primera contra la llengua. Així que cada colp que ells ens amenacen, actuem-hi contra el càncer. Sense perdó.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de curs17_18, General, mestres d'escola, República catalana, sense senyal per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent