Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Brussel·les encara: crònica 7

Agafe un taxi després de dinar per trobar-me amb una sorpresa més en aquest viatge. Li demane al taxista que tinc pressa i m’agradaria arribar a les Galeries Hubert en quinze minuts. —En cinc minuts hi seríem, però ho veig impossible; la vostra gent ha ocupat la ciutat i no assegure res.

Plou, n’hi ha molt de trànsit i l’home va buscant rutes alternatives. Jo em mire el rellotge cada trenta segons. Potser que arribaré. Jo parle en francés, el taxista em respon en espanyol. El meu francés és banyat, plou que no para, i ja anem fent, els dos, una conversa internacional. És nit fosca i els carrers són rius de gent amb llaços grocs, estelades, bufandes, barrets grocs, impermeables.
—El deixe ací, diu el taxista…, a la dreta, si baixa dret, trobarà les galeries.
Cerque el bar Mocafé, una gernació que canta clams en favor del país, uns altres canten els segadors, uns altres diuen qui és el president, Brussel·les és una festota en favor de la llibertat, quina contradicció. Em diuen que de pujar a la Gare Central, oh, on és?, agafe un camí a l’atzar, em desvie, gire, plou a cànters, a bots i barrals, m’he deixat el paraigua, però arribe tard i banyat. Molt banyat. Cerque refugi a l’estació. A dins fa molta calor, a fora n’hi ha un grup que fa música de xerinola, faig una altra volta. He fet tard. M’enfade però no puc fer res. Si ets pel món no pots badar. Baixe cap a la plaça Gran de Brussel·les, trobe una colla de Bétera, xa!, volem fer un café però és impossible. No n’hi ha una cadira buida enlloc. Plou, a la plaça Gran n’hi ha música, llums, un espectacle nadalenc. Tot de catalans l’omplin a vessar, la plaça, les galeries Hubert, l’estació, els carrers, tothom va tan banyat que no sembla que ploga. Quin coratge, Europa!

Som un nou estat sens dubte, malgrat la repressió, la injustícia consentida des d’Europa, malgrat el franquisme i la seua ombra indigna. Som un nou país, el nou Joan sense por, malgrat l’amenaça. Caminem fins a una parada de metro, baixem a Heisel, davant l’estadi i la porta de la fira agrícola. Heisel té aquell record d’una final de futbol que va guanyar el València. Els meus sogres hi eren, i molta gent de Bétera. Diu que els van córrer a garrotades. Si fa no fa, com ara ens fan córrer els espanols, quan demanem democràcia. A uns metres n’hi ha l’Atòmium, cada esfera és encesa amb llumets que anuncien Nadal. Però aquest nou país que ha vingut a reivindicar-se a Brussel·les, com celebrarà el Nadal?, amb l’amenaça?, amb els presoners polítics?, amb el govern a l’exili?
Som un clam de llibertat, en favor d’Europa. Arribem al parc C de Heysel, on n’hi ha aparcades centenars de caravanes. Arribem banyats. Calats. Sopem. i això és sopar i dormir en aquell fanguer. Malgrat el cansament i la climatologia, tenim l’esperit content, tan farcit d’ideals.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General, República catalana per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent