Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 16 d'agost de 2017

Entregats a l’alegria de la festa major

Ens havíem allitat tard, tardíssim, la vespra, després de les danses de Bétera i el comentari de la jugada: el ball popular i qui hi participa. A les vuit del matí del 15 d’agost ja n’hi havia una gernació d’apòstols festers al carrer de l’obrera Marieta. Els apòstols o voluntaris de carrer ajuden en els dies previs, però també en els dies principals, quan la festa és un bull i s’allarga durant deu dies que es fan llargs com una quaresma. Molt cansats. En realitat, els carrers de les obreres han guanyat molt de protagonisme els darrers anys, dins el conjunt de la festa, amb programa propi, actuacions, sopars de carrer, i molta activitat…

De sobte, en la festa, també apareix el carrer reivindicatiu, en favor d’una mar més neta, per exemple. O contra els masclismes o les xenofòbies de qualsevol tipus. N’hi ha un periodista amic que apunta que la festa va canviant per les dones, les obreres, i que els majorals van quedant antics, vells, en els seus comentaris, fatxenderies o actituds impresentables el primer dia fester, el mateix de la presentació a l’Albereda: la mantenidora, Amparo la Palmera, els hagué de cridar l’atenció per una falta greu de comportament mínim. Bàsic. N’hi ha i apunta que passa cada any.

Apunta el nostre amic periodista, que a poc que les obreres volgueren, els canvis serien espectaculars: per exemple, afegint dones a la majoralia (recordem que ja es va intentar l’any 1992 i l’ajuntament i l’església es llançaren al coll d’aquella colla de majorals). Les dones posarien fre a comportaments poc ètics, com si els homes encarregats (els macips o majorals) d’aital responsabilitat de l’organització de la festa major del poble, no n’estigueren a l’alçada. Com si no se’n pogueren estar de comportaments mascles. Verbals o pitjors.

Sí, les obreres han passat a l’acció: de la funció “decoració” a l’acció directa i protagonista: participem, decidim, afegim programa, i reivindiquem qüestions socials, feministes o de defensa del medi. Una sorpresa que no ens esperàvem?, o que no teníem calculada?, que aguantarà amb els anys? la festa ho dirà, i els seus protagonistes, que ja no són (o no ho són solament ells), dels majorals, i sort encara perquè la festa guanya molt. Sobretot en trencar els tòpics de comportaments vells, antics, intolerables en el segle XXI.

Benvinguda la festa, i el carrer que baixa a organitzar la seua festa: amb aquells centenars d’apòstols o voluntaris.

(continuarà)



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de agost, camp de túria, General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent