Els carrers ja són perfumats d’alfàbega

Anit va començar la festa a Bétera, amb la presentació a l’Albereda d’obreres i majorals. Avui n’hi ha partida de pilota i demà, la vespra, tornen les danses de Bétera, de la placeta del Sol a la plaça del Mercat, amb el guiatge dels balladors de l’Aljama i tot de voluntaris que recuperen el ball tradicional per a la festa major.

Diu el mestre Coromines que en començar la festa major, estava convingut que tothom devia entregar-se a l’alegria…

Al portal de l’obrera Marieta hi ha un rètol amb tot de paraules lligades a la jove festera, i en un tros lliure, la gent escriu que és per ella la festa: en general, són idees breus, curtes, coincidents la majoria, escrites en un 99% en un valencià bastant correcte, malgrat uns quants oblits, però sobretot no s’excedeixen, no xuflen sobre el món ni la galàxia. Que no cal dir que som millor que ningú, de primer perquè no ho som, i per bé que la nostra festa és ben nostra, la dels altres pobles ho és per ells tan excelsa o més. No cal desbarrar, ni exagerar, ni embogir. Alegres, si voleu, com demana Coromines, convingudament alegres, però no per això cal demanar que la nostra festa particular siga reconeguda a Moscou o Rimini, no cal. Passeu-ho bé i avant. El calendari festiu (de festa major) a Bétera és de tres dies, la Maedéu, Sant Roc i el Gos, per bé que ho hem estirat per davant i per darrere per tenir vuitava i qui sap lo. És veritat que les alfàbegues que ara cuida Ramón Asensi són molt grans, exageradament grans, gegantines (hom diu que n’hi ha una que pesa 1.500 quilos), bé, deixeu-les passar carrer avall cap a l’església el dia quinze i gaudim-ho, de contemplar-les, saludar els amics que tornen al poble, pensar qui no serà enguany, i qui no serà mai més, i avall que esmorzarem i encara tindrem aire per acabar la rodà a l’Ateneu. Al llarg dels dies tindreu partides de pilota, actuacions, passacarrers, balls, música, tot allò que adoba la festa i obliga els homes a deixar la feina en convidar-nos a la joia: bona conversa, bon auguri i bona gana.

Per cert, si és veritat que a Nàquera han patentat les orelletes, faena tenen: en molts pobles del Mediterrari és un dolç estés boníssim, com a Bétera, com a molts pobles valencians on també fan alfàbegues, potser que no tan grosses, però igualment ufanes i perfumades.

Ara sona la banda i el carrer és una festa… Com explicava Estellés allò?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *