La revolució inclusiva (3)
M’han convidat a dir el “bon dia” de la segona Jornada organitzada per l’escola de mestres d’AKOE. El bon dia inclou fer el resum breu del primer jorn i avançar què ens trobarem avui, una mena d’índex del segon jorn. M’he posat la camisa de flors simulant la festa a Bétera, i he dit això:
Bon dia! En pensar aquestes jornades, el debat de l’equip organitzador era si la nostra escola —l’escola pública, l’escola cooperativa, l’escola concertada—, és a l’alçada d’allò que els nostres xiquets mereixen. N’estem convençuts que sí, que per això treballem, ens formem, ens trobem i atenen amb responsabilitat i compromís l’escola. Davant les cares del primer dia, mestres, voldria desangoixar l’auditori: “Ningú no havia dit que la inclusió fóra fàcil. Ni fer de mestre no és senzill, al segle XXI”. Ací n’hi ha mestres que fa anys que treballeu en inclusió a l’escola, mestres que sou amb joves amb rics d’exclusió, d’abandonament, mestres que feu un paper extraordinari en situacions que molts mestres que som ací, al vostre costat, ni podem imaginar-nos. realitats diverses i complexes. Molt complexes. Mestres que heu treballat en solitari davant el perill amb molt poc d’ajut i amb recursos escassos. Ens fa molt de goig que sigueu ací, en aquestes jornades. Perquè n’hem d’aprendre molt plegats.
Ahir, en acabar la jornada, vam dinar amb Coral Elizondo i li vam demanar amb més detall el ventall de recursos del qual havien parlat ella i Antònio Márquez. No ho sé vosaltres, però jo suava només de pensar-hi tanta feina que tenim davant l’1 de setembre. I em mirava les cares, i veia més mestres que suàvem, ahir: i com que ja suem durant el curs, voldríem un estiu més respectuós del repòs dels mestres. Ahir vam assentar uns mínims, per començar la revolució. Coral va dir: això ha ja començat, no ho podem parar. Com diria Maria Àngels Llorente, venim a somoure consciències. Jo la portaria en cada jornada que organitzem, perquè ens somou l consciència i ens treu el gran ànim i el coratge que necessitem en situacions de moral baixa. Durruti també ho va dir, que venia a somoure consciències. I el van pelar. Després li vam demanar a Coral Elizondo dues coses fàcils per començar a transformar els nostres centres en inclusius. Per desangoixar-nos:
Us en diré tres de fàcils, ens va dir Coral després de dinar: i després que ens hagués lliurat un altre document que penjarem a la web d’AKOE sobre
—El disseny universal d’aprenentatge
—L’entrenament en les funcions executives
—Les bases de l’aprenentatge per projectes
—El treball cooperatiu (cerqueu la universitat de Vic i els treballs de Pere Pujolàs i José Ramon Lago)
—Les Destreses per aprendre de Robert Swartz
—Les rutines de pensament de Perkins
—El visual thinking i els mapes mentals
—El suport conductual positiu de l’associació ALANDA
—L’aprenentatge servei que explica la Universitat de Barcelona
Coral ens va dir les coses fàcils que podem fer per desangoixar-nos. Però jo no les recorde. En va dir una per als directors d’escola, una per als mestres, i una per als orinetadors i pt’s.
Final del primer jorn. Si voleu afegir més coses, teniu fulls en blanc i idees per escriure. Si ens les lliureu, les enganxarem a la paret de les idees. Totes les escoles tenen una paret de les idees, supose que ací també n’hi haurà una. En aquesta segona jornada, trobarem dues ponències d’interés: sobre avaluació i sobre treball cooperatiu, com a eines i metodologia d’inclusió.
Metodologia i inclusió. (No avance res, però el segon jorn ha sigut brutal, molt bèstia!!). Ja sabeu que tanquem cada dia amb un tast de cultura: avui amb Domingo Chinchilla, narrador oral d’històries. Espereu-vos fins al final, mestres. Per cert, com que és el meu minut de glòria, l’aprofitaré per fer publicitat del meu poble. Hui m’he posat la camisa de la festa. Divendres, el mestre Ferran Zurriaga presentarà a l’Ateneu de Bétera “Les mestres freinetistes dels anys trenta”, unes dones que feien inclusió sense saber-ne tant, i atenien tothom sense manies. Sense angoixa. Però creien fermament en la professió de mestra. Potser per això també les van pelar.
Ja som a punt? Enllestim, doncs! Bon dia, benvinguts al segon jorn.