La Unió de Cooperatives d’Ensenyament va fer un comunicat per al nou de març que venia a explicar que compartia les reivindicacions de la Plataforma valenciana per l’escola pública, però que no s’afegia a la vaga, sinó a la manifestació de la vesprada. I al debat a les escoles. La raó que explicaven per aquella decisió és la valoració positiva de l’esforç que fa el Govern valencià per l’educació, amb un nou discurs pel que fa a polítiques i intencions. A més del convenciment de la necessitat de buscar noves formes de protesta i reivindicació. Lògicament, la nostra postura institucional respecta, com no podria ser d’altra manera, la llibertat individual de centres i persones per prendre les pròpies decisions.
A la nostra escola, va fer vaga el 44% dels mestres i les famílies no ens van enviar el 66% dels alumnes. Eren uns números que feien forat malgrat que l’escola argumentava els dos posicionaments divergents pel que fa a l’acció però no pel que feia al contingut.
Per acabar d’adobar una setmana tan reivindicativa, avui hem acomiadat el nostre cuiner amb un regal sorpresa: tota l’escola ens hem aplegat al menjador per cantar. Emotiu, senzill i festiu de ca l’ample. Una setmana esgotadora, que gairebé que ha acabat amb el debat sobre el projecte de llengües dinàmic (quina serà la proposta per al curs 17/18?). Encara no sé si podem tancar completament, perquè tenim l’experiència EACN2017 en directe a Xelva. Fins diumenge que no podrem cloure la setmana. I dilluns Sant tornem-hi, mestres. Una altra setmana de traca. A mos veure.