Quina llengua ensenya l’escola? (el cercle Vallcorba)

El cercle Vallcorba proposa que posem més cura en l’ús de la llengua. Sobretot els mestres, que som responsables d’ensenyar-la. De vegades la inconsciència, la poca formació, o una situació de desavantatge evident, no ajuda a mantenir una llengua genuïna. Els anys de dictadura van provocar un trencament a l’escola que encara patim. A València, sobretot, vam haver d’aprendre ràpidament els mínims per reprendre l’escola a partir dels setanta, gairebé d’amagat. Però els mínims d’aquell moment no són suficients, ara. A partir de la Llei d’ús, escola valenciana es va estendre, però els mestres teníem una formació raquítica; els nostres pares ja no exercien de model lingüístic (pobres, ells tampoc no sabien que el seu model era més valencià que no el nostre, més genuí i menys contaminat, perquè no havien patit l’escola i els mitjans no els feien forat). No, els mitjans no ajudaven a escampar un model vigorós i genuí, al contrari, semblaven fets a posta contra nosaltres. En la majoria de casos, a l’escola ensenyàvem un model contaminat per la llengua que ens sotmetia. La inconsciència, i la gosadia… La majoria d’àmbits socials també els tenim contra nostre. A València hem tingut pocs recursos, molt pocs realment, i encara perquè ens els pagàvem de la butxaca. Així i tot encara ens els prohibien o els assetjaven. I van acabar multant-nos fins i tot. Fins on podia arribar la barbàrie antivalenciana del pp i l’odi de l’extrema dreta contra els valencians. D’ací a poc XufaTV, que ja té directora, tornarà a emetre, esperem-ho que ho faça amb un model de llengua acurat i genuí (prou de trobar-nos segons quins periodistos que malmetien la llengua a posta des de canal9). Per primera vegada tindrem un cinema comercial i regular en versió original subtitulat en català (Las Provincias ja ataca i insulta la iniciativa)… Fins i tot tenim un nou decret de llengües per a l’escola, blanet però possibilista.

Mentrestant, fóra bo que els mestres repassàrem els consells d’aquests sabuts de la llengua del Cercle Vallcorba, i, si podeu permetre’s el luxe, dediqueu un claustre de mestres a revisar quina llengua ensenyem, des de l’escola. Perquè ens cal millorar i aprendre’n, per superar el raquitisme i la formació general en llengua.

El seu comunicat últim, comença si fa no fa d’aquesta manera…

No deixem que el català se’ns desfaci
1. La realitat lingüística i la responsabilitat nacional

Tothom qui tingui una mínima consciència lingüística pot adonar-se que avui la llengua catalana travessa un moment perillós. Hom pot comprovar que, com més va, més es deteriora, especialment la llengua oral. I això afecta tots els àmbits: no solament el lèxic, que és més perceptible, sinó també els aspectes estructurals, és a dir, la fonètica, la sintaxi i la semàntica.

Veiem, per exemple, com molta gent ja no sap diferenciar deu de déu; o bé com es van perdent la ela palatal (escrita ll), la ela velar i fins i tot els sons d’algunes consonants sonores (cosa, dotze, gerani, metge). Així mateix, no és gens estrany de sentir «han hagut cinc» en lloc de «n’hi ha hagut cinc» o «trencar un paper» en lloc d’«estripar un paper». Aquest deteriorament té una causa molt clara, que no ignora ningú: la pressió aclaparadora de la llengua castellana.

Si per una banda hi ha enquestes falsament optimistes que indiquen que l’ús del català creix, per una altra és fàcil d’observar com se’n va malmetent ràpidament la qualitat. Un ciutadà que tingui de quaranta anys en amunt se n’adonarà per mica que hi pensi. En canvi, els més joves, que ja han après una llengua degradada, van perdent la consciència de parlar i escriure malament. La paradoxa d’avui és que, per un seguit, la gent gran, que encara fa servir un català força genuí, posa molt més interès a millorar-lo que no pas una gran part del jovent, que té un català deixatat i allunyat d’una mínima correcció.

Ací teniu l’article complet. Llegiu-lo, escampeu-lo, multipliqueu-lo…, en favor de l’escola i dels nostres alumnes. Que seran els futurs mestres demà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *