Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Cavaller de la rosa blanca de Finlàndia

Mentre escoltava l’Andante Cantabile de Tchaikovsky, Vicent em notifica que s’ha mort en Xavier Melgarejo. La interpretació de Yo-Yo Ma sembla a propòsit per a aquest home, que ens va fer conèixer el periodista Jaume Barberà al programa Singulars de TV3. Xavier era un home singular, sens dubte. Vam fer un viatge rellam a Barcelona, Creu, Carme i jo. Vam trobar-nos a la porta de l’escola Claret, i el vam identificar de seguida, malgrat que hi havia una dona que li impedia de mostrar-se. Ens ho va explicar, abans de dinar, com es trobava d’apurat per aquella mare que l’abordava a la porta de l’escola: em feia patir per si no em reconeixíeu. El dinar ja va ser un gran inici dels mestres valencians amb Xavier Melgarejo. Li ho havia dit a la seua dona, que hi havia uns valencians que notava que havia fet una amistat per llarg. Després vam sopar a València dues o tres vegades, va parlar dels primers viatges a Finlàndia, de l’escola Claret, de com Finlàndia formava en valors, en lectura, en com d’estrictes eren a l’hora de formar i triar els mestres, de quantes portes li havien tancat abans que el seu propòsit fos una realitat, del goig de la rebuda a València, la primera vegada: l’auditori del col·legi Juan Comenius era ple de mestres a peu dret aplaudint aquell home, el coratge d’un home que va tenir la convicció que al nord l’escola funcionava, i la visió que algú havia d’estudiar aquella experiència i explicar-la al món. De fet, la coneixia tan bé, que el govern enviava el mateix Xavier a narrar-la. I nosaltres l’escoltàvem amb una passió que no s’acabava, telefonava a casa, parlava amb els fills, i després tornàvem a l’escola, a la importància dels mestres, com havíem de posar molt d’esforç a fomar-los. Aquella nit a València, memorable, el passeig fins a l’hotel, sabedors que vivíem una nit única, amb el mestre. Mentre puga continuaré treballant per l’escola, però la millor herència que podeu deixar, ens va dir, és formar tan bé els mestres que no noten la vostra falta…

[a la foto, Enric, Àngels, Imma i Xavier]



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General, mestres d'escola per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent