Tolstoi: els mestres, si no ho fan bé!
En un Mail-Obert a Vilaweb, Mercè Ibars es demana que la literatura hauria de ser imprescindible en tots els plans d’estudis. A més, mentre fa història dels seus professors de literatura, ens recorda que no poques Universitats americanes tenen com a obligatòries aquestes quatre disciplines: llatí, història, matemàtica i literatura.
Repassant Anna Karènina, de Lev Tolstoi, sempre trobes tresors d’exquisitesa literària, o d’existencials o d’educatius. Avui en trie un que és a la pàgina 618 de la traducció que en va fer Andreu Nin i que va publicar edicions Proa a la col·lecció ‘A tot vent’.
«Grixa, que ja havia entrat a l’Institut, a l’estiu havia de preparar les lliçons. Dària Alexàndrovna, que a Moscou havia estudiat llatí juntament amb el fill, en venir a casa els Levin s’havia assignat com a regla de donar, encara que només fos una vegada al dia, les lliçons més difícils d’aritmètica i llatí. Levin s’havia ofert a substituir-la, però la mare, en sentir una vegada la lliçó i remarcar que el cunyat no ho feia com el mestre de Moscou, li digué, immutant-se i procurant no ofendre’l, que calia estudiar segons el llibre, tal com ho feia el mestre, i que més valdria que ho fes ella mateixa. Levin es disgustava que per la despreocupació de Stepan Arkàdievitx (pare de l’estudiant) no fos ell, sinó la mare, qui s’ocupés de vigilar una instrucció en la qual no comprenia res, i que els mestres ensenyessin tan malament els infants; però prometé a la seua cunyada d’ensenyar tal com ella volia. I continuà donant les lliçons a Grixa no ja a la seua manera, sinó segons el llibre, i per això s’oblidava sovint de l’hora de la lliçó.»
No sé si en aquest paràgraf, el mestres ix gaire ben parat. Potser Levin voldria explicar allò que ha d’estudiar el nebot d’una altra manera, a la seua manera, o d’una manera que considera més adequada que no com diu llibre; que és, literalment, com suposem que fa el mestre.
Ai, i els nostres mestres, com ho fan?, com diu el llibre i els llibres que prenen o sense fer-ne cas?, com diu el llibre d’estil de l’escola on treballen o com els diu el seu ànim?, com ho faria un Levin qualsevol, lliures de l’estretor del llibre d’instrucció bo i aplicant la lògica d’algú que s’ofereix voluntàriament a ensenyar o com voldria l’administració?
Jo, que encara que sóc mestre, he hagut de llegir tres o quatre vegades la pàgina per esbrinar per quin cantó decantar-me, no sé si pegaria amb la resposta correcta, malgrat tantes lectures, però de segur que aplicaria el sentit comú i trauria ferro de qualsevol decisió extrema. Sí, potser que l’edat ja no siga la mateixa que quan vam començar, i d’això de Tolstoi han passat més de cent anys, i encara les llengües (el llatí?) i la matemàtica són principals. Però, ai, i la literatura, que reclamava Mercè Ibarz?