Ulisses20

Al bar del Centre Cultural de Picanya ja s’espera un grapat de gent que obrin les portes de la sala. Salude Pep Almenar, l’alcalde de Picanya, i Núria Sendra, l’editora de Bullent; tots dos són els caps visibles de l’organització dels premis de narrativa juvenil Enric Valor. Ja arriben també Sandra i Empar, que avui ja representen l’escola, seran les futures directores en uns mesos. Hi ha també, Vicent Moreno, president d’escola valenciana, i Vicent Font president de Guaix, Amàlia, Xelo, Llorenç Giménez i Carles Cano, Sequi Castellano que diu que està afònic i que no farà la presentació, hi ha Víctor Fuentes, amb el qual parlaré més tard de política: jo li demanaré si el psoe de Picanya farà un pas endavant, com ja va fer en demanar l’autonomia per l’article 151, quan ho van fer les nacionalitats històriques i Albinyana era president dels valencians, quin pas?, em diu ell, demanar la independència d’espana, li dic, ves si faríeu un salt qualitatiu gran i endavant, Víctor em fa una cara que ell no veu, però jo sí, així que li ho dic, els valencians mai no serem ningú amb espana, penseu-ho! Parlar amb Víctor sempre és aprendre, però sobretot escoltar-lo, així que jo dispare… Passem endavant, salude vells pares de l’escola, de vells i de nous, i dues mestres germanes ja retirades que són de Soria i amb les quals vaig compatir els inicis de l’escola a Mislata, al Mestre Serrano, hi ha Paco Navarro, i el poeta Paco Rodrigo, amic i mestre, Juli Avinent, i una mestra de cerimònia nova, com que avui venim amb representació de l’escola ens posen a tercera fila, coincidirà que som a la vora de l’autor guanyador d’enguany, però encara no podem dir el nom, fins que la secretària del jurat no llegesca l’acta, comença la presentadora per dir bona nit i benvinguts i convida a l’escenari Llorenç i Carles perquè ens conten succeïts, facècies, acudits, de riure sense parar, tots dos tenen molts llibres escrits i publicats i ara actuen plegats, per a xiquets i per a adults: Carles Cano explica com, en un dels primers llibres que va escriure “les aventures de Potaconill” va quedar finalista de la primera edició del premi Enric Valor, el mateix Valor era al jurat i diu que li ho va dir així: vosté, Cano, serà escriptor. Llorenç també n’explica una sobre Valor: senyor Giménez, vosté no conta les meues rondalles com jo les he escrites, però veig que la gent riu molt. Acabem agafant-nos la panxa, però pels altaveus els diuen prou i passem a la part més sòbria del lliurament: finalment el guanyador és Vicent Sanhermelando, d’Alboraia, psicòleg, guanyador de més reconeixements també importants. El llibre guanyador és ‘Pell de seda’. Enguany, els discursos no els he trobat tan lluïts com altres vegades, potser que el cansament acumulat no m’ha deixat veure el fil de l’argument, no ho sé, però m’ha mancat un xic de solidesa, una sola idea, sort que passem a la sala d’exposicions a sopar drets, com que n’hi ha menys gent que no esperaven, soparem per quedar farts davant l’exposició dels 40 anys d’Al Tall; torne a la conversa amb Víctor Fuentes, ara parle de Josep Maria Jordan, que vindrà  a l’Ateneu de Bétera a presentar ‘Una finestra oberta al món’ coautor amb Santiago Vicente de l’últim llibre editat per l’institut del Camp de Túria; sobre Jordan, Víctor diu que era un sherpa en el guiatge dels treballs més complexos de la Universitat, i els joves estudiants el faran de menys, no trobar-lo ara que és jubilat.

Hi ha converses d’això i d’allò, a la saleta d’exposicions, de mestres, dels inicis de l’escola, de Soria un altre colp amb Justi i Xelo, les mestres germanes, parlem de fills, de fills no lectors i de quina cosa podem fer, i anem sopant sense parar, salat, dolç, vi, tot és molt bo, i res no ajudarà a aprimar-mos; encara plou, poc, però plou. N’hi ha que van retirant-se, i la sala va buidant-se, ens acomiadem, acompanye Paco Navarro fins al cotxe, li explique el programa de la fira del llibre, que començarà divendres 23 a l’Ateneu, amb Martí Domínguez, i encara abans d’arribar al cotxe recorde un dels acudits del Llorenç: el dia havia començat feia més de quinze hores, amb els preparatius d’aquell concert escolar. Encara no s’ha acabat, continua plovent. Tanta aigua com caurà arreu del país, sobretot diumenge i dilluns, però això ja seran uns altres jorns, infinitament més curts, o menys intensos.