Ulisses20

Aquell concert encara no s’havia acabat que ja produïa comentaris i elogis: hi participaven més de quatre-centes persones, xiquets des dels 3 anys endavant, i la coordinació us podrà semblar fàcil, o lleugera, o ja vista. Pugen, baixen de l’escenari l’escola infantil, el cor, el primer cicle, el cor, el segon cicle, l’orquestra, la xaranga, de nou el cor, secundària, també fa l’estrena el cor de secundària, que canten baixet baixet com si tingueren por —en els assajos eixia millor, asseguren—, puja el cor de pares, no s’acaba mai, mai, lletres, cançó popular, ball de bastons, en conjunt és espectacular, llarguíssim, però espectacular, el treball dels músics, dels xiquets, la paciència de molta gent, mentre continuem traient aigua del soterrani, Pasqual i jo, i comentem les jugades, què hagués pogut passar, tanta aigua, la improvisació del pàrquing a dins de la mateixa escola, revisem més espais, m’avisen que hi ha goteres en una part de l’edifici nou, però l’aula nova que hem construït a secundària ha aguantat intacta, Pasqual desaigua una part del pati, la segona o tercera vegada que ho fa, ens preparem per tornar al pavelló, en uns minuts continuarà la festa, la presentació de la nova obra del Taller de Teatre: Ramon Llull, l’home que pogué canviar el món. Direcció de Paco Raga, un crac a l’hora de dirigir adolescents a l’escenari. El veig entusiasmat, amb aquella tensió abans de l’estrena, els joves excitats, vestint-se, pintant-se, òbric el vestidor gran de la dreta, tothom es gira. Els actors fan rogle davant el director, que els amolla els últims consells. Ens mirem. Li demana quant de temps necessita per començar, quant de discurs he d’improvisar: cinc minuts! No m’he canviat les sabates, perquè haurem de tornar al soterrani després del teatre i m’he decidit a mostrar-me així com vaig. Porte les katiuskes i el capell. Diré bon dia, de nou, i presentaré el Taller. També agrairé tanta gentada, ens pensàvem que no es quedaria gaire gent, després del xafarranxo, però és ple. Parle de Ramon Llull, del concert del matí, i d’una tria especial d’un dels gegantots del coneixement de tots els temps. Ramon Llull.

El mestre Paco em va enviar fa uns dies un text de presentació: …També va alçar la bastida per construir l’edifici de la llengua catalana moderna. Ell sol, tot sol, creà els mots que necessitava per a expressar-se: probablement i sense saber-ho tu, amic o amiga que llegeixes açò, utilitzes amb freqüència alguns neologismes eixits de la seua ment d’al·lucinat. Va construir una sintaxi, una gramàtica completa per a què aquella llengua vulgar, oral, anara fixant-se en forma escrita; tornant-se comparable al llatí o a d’altres grans llengües del món. No únicament s’avançà al seu temps amb l’ús de la llengua. Entre més coses, Llull va construir el primer sistema operatiu (ho heu llegit bé): el primer de la història del Món. Per això el beat Llull és considerat el patró dels informàtics! Entre les seues mil ideacions i maquinacions, hi ha el nocturlabi o la rosa dels vents. Heu de saber que eixa estrela amb els punts cardinals que ens indica on és el Nord no existia fins que ell no la va dibuixar. Però, la més sorprenent de totes les seues cabòries, potser, fou la idea d’evangelitzar els infidels (musulmans i jueus) en les seues pròpies llengües, fent servir el diàleg i la raó com a eines per al debat. Ací podeu llegir l’article complet: http://escolagavina.cat/ramon-llull-en-versio-del-taller-de-teatre-de-secundaria/

L’obra és extraordinària. Els joves han sabut explicar la història d’un home en una hora i mitja divertida, dinàmica, sòbria, són alumnes de catorze i quinze anys i recordaran durant molts anys la història d’aquest home principal de la nostra cultura. Hi ha algunes de les escenes que són excelses, i encara millor, hem descobert tres o quatre joves que seran actors de primera. Com n’hi ha que els servirà per aconseguir més reptes. Tornem a l’edifici central, repleguem els llibres de la parada, preparem de nou el menjador, com si no hagués passat res, parlem de l’èxit de les estufes d’exterior i del canó de calor, obrim una ampolla de cava per celebrar-ho, per agrair tant d’esforç. Sembla que no ha passat res. I encara no fa vuit hores un parell de xiquetes de l’escola infantil presentaven a l’escenari el concert, Conxín les portava de la mà, perquè tingueren la seguretat necessària que hi havia algú (davant tenien una autèntica gernació). Sembla que ja ha passat tot i que no ha passat res, però han calgut molts dies de treball per organitzar aquest jorn de música i teatre. A “l’entreacte”, Pasqual ha baixat al centre comercial a comprar una bomba d’aigua, el terra no pot beure’n més i ens temem que demà diumenge també serà complicat. En una hora i mitja pegarem cap al Centre Cultural de Picanya. L’Ajuntament i l’editorial Bullent lliuren el 36é premi de narrativa juvenil Enric Valor.  Serà la segona part del jorn, o la tercera.

(continuarà)