Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Els mestres contra la matemàtica

matemàtica1Una dotzena de jornades matemàtiques en dotze anys. Una trobada de matemàtics dels països catalans (hi eren convidades les tres societats matemàtiques més rellevants) . El repte de millorar l’ensenyament de la matemàtica a l’escola. La màxima de George Steiner: “Poseu la matemàtica a dalt de tot de l’escola bàsica.” Una absència notable de mestres; en general, els mestres generalistes de l’escola infantil i primària no mostren gaire interés per la geometria o pel càlcul, ni per la realitat matemàtica que ens envolta. Una formació matemàtica deficient dels futurs mestres, segons que expliquen uns quants responsables de la facultat de magisteri. I la bona voluntat com a única mesura per redreçar la situació. 

El panorama és pobrissot, de poca llum, d’escassa brillantor, per expressar-ho clar i ras. Durant el cap de setmana, la Societat matemàtica valenciana Alkhwarizmi organitzava un encontre de mestres. En principi, són els responsables d’ensenyar matemàtica a les nostres escoles. Un centenar d’assistents. Prous? Potser que n’hi ha més, de responsables d’ensenyar matemàtica, però en aquest encontre no n’hi havia més. A més, entre aquests cent, no n’hi havia sinó l’1% dels futurs mestres: això és, només l’1% dels que faran de mestres i ara estudien a la facultat de magisteri de València, tenien interés en aquestes jornades. Potser és que van molt preparats, els alumnes de magisteri, sobradament preparats, i no necessiten conèixer les experiències dels mestres que ja fan de mestres a l’escola i, sobretot, són responsables de l’ensenyament matemàtic. Supose que tampoc no n’hi havia matemàtics purs, vull dir matemàtics que ja han acabat i no es dediquen a l’ensenyament, ni estudiants de matemàtica de la facultat de matemàtica, alguns dels quals, possiblement, sí que passaran per l’escola.

Si com demanava Steiner, el repte és elevar la matemàtica a la categoria d’eix principal del treball de l’escola, les condicions no són suficients ara mateix. M’ho explicava un dels responsables de les Jornades i del departament de matemàtica de la facultat: els futurs mestres vénen verds com una ceba. M’ho explicava una altra responsable de la Universitat de Barcelona en el mes de juliol, en l’últim congrés matemàtic: volem posar un examen mínim als futurs mestres per comprovar el nivell matemàtic amb el qual arriben al primer curs, però n’hi ha qui es nega…

No ens assemblem al model finlandés. Allà només trien per estudiar de mestre els més preparats, els expedients més brillants, els alumnes excelsos. Tot al contrari que a València. Hi ha un problema estructural en l’ensenyament dels futurs mestres i dels futurs matemàtics que han d’arribar a l’escola. Però també en els mestres actuals, aquells que s’hi dediquen a fer de mestres a l’escola i no tenen cap interés, cap ni un, per comprendre un mínim de matemàtica. Mestres incapaços d’admirar-se per una de les àrees principals del coneixement, malgrat que són responsables dels alumnes fins que tenen dotze anys. Amb dotze anys, n’hi ha xiquets suficientment espantats per la matemàtica, i una bona part de la responsabilitat és dels mestres.

Les Jornades pròpiament han patit alts-i-baixos. Potser les ponències no eren suficientment atraients?, ni els debats obrien el debat oportú?, ni hem sabut atraure la voluntat dels mitjans… Els organitzadors ja faran balanç i proposaran millores, però el problema gros el tenim a l’escola, ara mateix. Com si una majoria dels mestres, en general, estigueren contra aquella idea que volien transmetre des d’aquestes jornades: la matemàtica per entendre el món. “N’hi ha mestres que per entendre el seu món no els cal la matemàtica. però els seus alumnes ho pagaran durant tota la vida.”

Entre més propostes, cal una crida d’atenció a la facultat de magisteri, incapaç de motivar els futurs mestres, tots sense excepció, a participar d’un esdeveniment tan necessari per a l’escola. Cal convidar la facultat de matemàtica a pensar “com” els futurs matemàtics, fins i tot aquells que no s’hi dedicaran a l’ensenyament, ajuden a pensar una escola on la matemàtica siga allà on deia Steiner. I cal que els equips directius animen els seus claustres a repensar l’escola, també des de la matemàtica.

Tot no ha sigut una ruïna, però. Els mestres Manolo Simó i Anton Albanell, el ponent Àngel Alsina, són un cas a banda. Mostres que les coses podrien ser diferents, excelses, extraordinàries. Però no sé si els podrem modelitzar, o clonar o repetir tantes vegades com escoles tenim. Potser que fóra més fàcil aprendre què fan, com ho fan, i enviar tots els mestres, alumnes de la facultat i mestres en actiu, a aprendre’n.

Pel que fa als organitzadors, sempre caldrà agrair-los l’esforç i el coratge perquè les coses canvien. Feina per envant.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General, mestres d'escola per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent