Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 16 de juny de 2016

Art o concepte: anècdotes d’escola

2016-06-16 18.33.29

Encara quan continue al despatx de direcció, a l’escola encara feinegen les dones de covamur. Imma toca a la porta amb una certa alteració:

—Albert, no sabia si molestar-te, però he trobat una cosa…

—Què passa, Imma?

—No t’enfadaràs, de segur? No sé si dir-te…

—Bé, si no m’ho dius no sabràs si m’enfadaré o no…

Llavors, Imma, que és l’encarregada de l’equip de dones que ens controlen i vigilen el menjador i el pati, però també fan la neteja de l’escola, comença a explicar que ha trobat un diccionari vell tot brut i empastifat de pintura roja, a més que tenia un forat com si haguessen provat de fer-lo malbé a posta, que no sabia si dir-m’ho o no, perquè sap que m’estime els llibres i un diccionari, que conté les paraules principals de la llengua, no són coses de fer, això, ho sé, em diu i em relata molt preocupada que no sabia què fer, però que m’ho havia d’explicar… Ella que encara conserva tots i cadascun dels diccionaris de quan anava a l’escola…

—Què faig? Vens a veure-ho? Què faig?

—Jo ja puc fer poca cosa, si és tan brut i està foradat, com dius. Llança’l.

—L’han dixat a l’ampit de la finestra, abandonat, com si no tingués prou feina en netejar, arreplegar, però un llibre, un diccionari…

—Llança’l, Imma, no li pegues més voltes, de segur que seria un dels diccionaris vells de la primera època…

—Però i si és d’un xiquet, i vol…

—M’estàs demanant parer o no?
—L’he fotografia, vols que te l’ensenye? Què faig??

—Imma, fes el que vulgues. Es pot salvar?

Imma m’ensenya la fotografia del llibre, sembla que s’hi han acarnissat, pobre, li dic que faça el que vulga; se’n va rondinant, ella, tota sola, que el llançarà, que no volia molestar-me, però que el llançarà, que ella ja sabia que m’enfadaria… L’endemà la història continua. Vull dir que entre al menjador a dinar i Imma para de colp, em mira i no sap si riure. Bé, sí, riu, però em demana que no m’enfade, que m’ha d’explicar una cosa important. Sembla que últimament m’enfade més del compte perquè és el primer que em diu, que no ho faça.

—Veuràs, Albert, aquest matí, quan he entrat a secundària, he vist que hi havia una exposició de llibres que… de llibres bruts i… Un xiquet m’ha preguntat si no havia vist de casualitat un llibre que, ell, havia deixat a secar a l’ampit de la finestra, que el llibre era un diccionari empastifat de pintura roja, amb un forat que simbolitzava el forat d’una bala com si haguessen provat de matar la llengua, disparant al diccionari…

—I tu què has respost, Imma?

—Jo com anava a saber que volien matar la llengua, que aquell llibre era per a una exposició… Jo ja sabia que t’enfadaries, Albert, per això, no sabia què fer…

Encara com, això de l’art i el que passa a l’escola té a veure amb la vida real. I amb els llibres, i amb aquella frase de Diderot: «Jove, alça’t i llig!»

 

 

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General, mestres d'escola per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent